Montoro no afluixa

Brussel·les i la urgència que reclama a l'executiu de Mariano Rajoy perquè redueixi dràsticament el dèficit va ser el ganxo al qual es va aferrar el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, per no donar cap sortida als governs territorials que, de manera majoritària, van superar les previsions del 2015 i que es veuen incapaços d'ajustar-se a l'encara més gasiu 0,3% que se'ls exigeix aquest any. La major part d'autonomies, però, no accepten l'excusa i, sobretot, no admeten que Montoro no fes ahir cap gest ni els doni cap més marge que no sigui el de retallar, sense contemplació, els seus pressupostos. “Marxem com hem arribat!”, relatava el conseller d'Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència, Raül Romeva –que va acudir a la cita en substitució del vicepresident Oriol Junqueras–, una reflexió que van compartir altres dirigents, com ara els representants andalusos i de Castella-la Manxa.

L'ambient general després del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) celebrat anit era d'una certa decepció, sobretot entre els territoris més crítics amb els plans d'Hisenda. Si Montoro pretenia aplacar la mala maror, no se'n va sortir del tot. Ni va acceptar flexibilitzar els terminis de compliment ni la redistribució de l'esforç. L'únic que va posar sobre la taula van ser reunions bilaterals amb els territoris per, de manera individualitzada, parlar dels diferents plans i per ajustar els seus pressupostos i reduir la despesa, a banda de la proposta reiterada d'analitzar, a través d'un grup d'experts, el futur model de finançament que l'executiu del PP s'havia compromès a enllestir el 2014.

El ministre s'havia presentat al CPFF amb una retallada de 2.000 milions d'euros de la despesa ministerial d'aquest any –aprovada al matí pel Consell de Ministres– suggerint, a més, que es tractava d'una mesura de la qual les administracions territorials haurien de prendre exemple de cara a poder presentar els deures a Europa. La tesi de Montoro no es va modificar ni una engruna del seu discurs dels darrers dies: els territoris rebran diners addicionals per la liquidació del 2014, a banda dels diners que s'estalviaran per la reducció dels interessos del FLA. Això sí, pel que fa al primer trimestre d'aquest any, Hisenda encara no ha lliurat els recursos als territoris, segons es lamentaven ahir els consellers. I en aquest punt Montoro es mostrava altre cop intransigent: no es començarà a pagar fins que no aprovi els plans d'ajustament reclamats.

La reunió d'ahir es va convocar a petició d'una part de governs autonòmics, després de rebre la carta d'Hisenda en què s'amenaçava d'aplicar mesures coercitives si no s'ajustava el dèficit. Volien explicacions i, sobretot, solucions. Amenaces que es van mantenir, ja que Montoro insta, o ordena, les autonomies a reduir despesa sota l'amenaça de no cobrar el fons de liquiditat autonòmica. Sense els diners del FLA, la majoria de comunitats no poden fer front als pagaments ordinaris mensuals.

Fins i tot el govern de Castella i Lleó, presidit pels populars, replicava a l'executiu de Rajoy que les exigències d'Hisenda impliquen fortes retallades, per molt que el ministre utilitzi eufemismes –que anit va reiterar en roda de premsa– com ara el de “l'acord de no-disponibilitat” de despesa.

El clam més generalitzat, sobretot entre els territoris amb presidències socialistes com ara les Balears, el País Valencià i Andalusia, era per alertar que no tenien intenció d'arronsar-se davant les amenaces del ministre, mentre denunciaven que se'ls acusi de “malbaratadors” i d'“incomplidors” quan l'executiu espanyol es queda la part més grossa del pastís pressupostari i un objectiu de dèficit molt més realista. En tot cas, les línies vermelles de tots els consellers són no tocar res que afecti la sanitat, l'educació i, en general, els serveis socials. I amb aquest missatge se'n van anar la major part dels consellers, alguns dels quals sortien visiblement enutjats de la trobada.

Dins la reunió, si més no, es van produir diverses complicitats territorials i, en aquest sentit, les tesis del conseller Romeva van ser recollides pel conjunt dels representants territorials pel que fa a la reclamació de la flexibilització i revisió de l'objectiu de dèficit, i sobretot que negociï amb les institucions europees un escenari que permeti a tots plegats poder respirar.

Montoro va ser taxatiu i va avisar-los que, perquè es pugui produir aquesta circumstància, primer s'ha de portar a Europa un pla d'estabilitat que els convenci, i no al revés. És a dir, que per obtenir el vistiplau, els territoris han d'aplicar les mesures que els toca. “Hem de ser seriosos i rigorosos, i el que pugui passar més endavant ja es veurà”, reblava.