“Va diagnosticar que el meu germà tenia una indigestió”
Una família de Palafrugell acusa una doctora de Palamós de no haver detectat l'aneurisma que tenia el seu germà, que va morir per una dissecció aòrtica
Ahir va començar el judici contra la facultativa
“Abans que el derivessin a Can Ruti, el meu germà feia 40 hores que tenia dolor. Llavors ja estava esgotat i destrossat. Ho recordo com un malson.” Una veïna de Palafrugell, Dolores Hernández Saavedra, va descriure ahir amb aquestes paraules l'estat en què es trobava el seu germà Manuel, que va morir presumptament a causa d'un error en el diagnòstic que li va fer una doctora del servei d'urgències de l'hospital de Palamós. La metgessa que el va atendre, Josefina García, es va asseure ahir per aquest cas al banc dels acusats del jutjat penal número 2 de Girona. La família del difunt exerceix l'acusació particular contra la facultativa a través dels advocats Benet Salellas i Mònica Tarradellas, que demanen 3 anys de presó i 5 d'inhabilitació per a García com a suposada autora d'un delicte d'homicidi per imprudència professional, i que faci front a una indemnització de 110.000 euros. La fiscal qualifica els fets d'una falta i requereix que la metgessa sigui condemnada a una multa de 720 euros i que indemnitzi els familiars del pacient amb 45.000 euros.
El lletrat Robert Brell, que porta la defensa de la doctora, sol·licita en canvi la seva absolució. L'advocat va demanar durant la vista que García pogués declarar en últim lloc. La jutgessa va acceptar la petició i l'interrogatori de la doctora es realitzarà el 5 de maig, quan se celebrarà la segona sessió del judici.
Manuel va morir per una dissecció aguda d'aorta i, en el seu cas, es dona una circumstància singular. I és que la doctora que el va visitar ja havia estat portada a judici per la mateixa família arran de la mort de Torcuato, un dels germans de Manuel. Els familiars van denunciar per aquells fets García per un presumpte error de diagnòstic per no haver-li detectat la mateixa anomalia cardíaca que va acabar provocant-li la mort. Aquell episodi també es va jutjar per la via penal i García en va resultar absolta.
Pel que fa a Manuel, la seva germana Dolores va explicar ahir que es va començar a trobar malament el 26 de juny del 2011 a la tarda. Va ser visitat al CAP de Palafrugell, des d'on el van derivar a l'hospital de Palamós. Quan Dolores va entrar al box, es va “quedar en xoc” en veure que la metgessa que feia el reconeixement mèdic al seu germà era García. La declarant està convençuda que la doctora la va reconèixer perquè havia estat la mateixa Dolores la que havia acompanyat Torcuato quan va ser tractat 17 anys enrere per García i perquè, a més, es van tornar a veure al primer judici, el 2005.
Aquell 26 de juny del 2011, Manuel tenia dolor a la part alta de la panxa, que li irradiava a l'esquena. García hauria determinat que es devia a una indigestió per uns ous ferrats. Dolores assegura que va preguntar aleshores a la metgessa si descartava un aneurisma, tenint en compte els antecedents familiars. La doctora va prendre el pols al peu a Manuel i, segons Dolores, es va reafirmar en la indigestió. L'home va tornar a casa i el 27 de juny a la matinada va anar novament al CAP de Palafrugell, on li van punxar un calmant.
“Estat inicial diferent”
Dolores sosté que els dolors eren persistents. Van acudir el 28 de juny al CAP i els van tornar a derivar a Palamós, on la doctora que els va atendre va ser una altra. Aquesta metgessa va relatar ahir que Manuel estava pàl·lid, tenia malestar general, certa taquicàrdia, sudoració, la panxa molt dura i un dolor a l'esquena que li anava cap a les cames. Va afegir que, malgrat que la germana no la va informar dels antecedents previs, la seva idea inicial va ser fer un TAC toràcic abdominal a Manuel, on es va apreciar l'aneurisma d'aorta. Per aquesta metgessa, però, l'estat d'ell el dia 28 no tenia res a veure amb el del 26, “ja que el primer dia no presentava signes de xoc i les seves tensions estaven mantingudes”. Va considerar, a més, que “un diagnòstic ràpid no t'assegura res” en aquests casos.
Dolores i la seva germana María van rebatre que un doctor va lamentar que no sabia com havia pogut passar aquesta segona vegada. Un helicòpter va evacuar Manuel a Can Ruti, on va ser operat, si bé va morir 42 dies després. Ahir, van confrontar les seves conclusions un pèrit de l'acusació i un de la defensa. Mentre que el darrer manté que “molts cops no té res a veure el temps d'evolució amb el fet que el problema sigui o no irresoluble”, el primer va destacar que cada hora que passa, hi ha un 1% més de possibilitats de mortalitat en aquests casos. El de l'acusació qualifica de “frustrant” que García no mirés els antecedents familiars del pacient ni usés els mitjans de què disposa l'hospital per fer-li més proves.
