El TSJC amonesta una jutgessa d'Olot pel seu poc respecte a l'ús del català

La sala de govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha resolt sancionar amb dues amonestacions la jutgessa del jutjat número 2 d'Olot, Ana María Caballero Muñoz, per dues faltes lleus de desconsideració. Una falta és envers les lletrades Marta Alsina i Montserrat Vinyets, que van elevar una queixa de l'actuació de la jutgessa perquè els va limitar el dret a expressar-se en català en un judici de faltes, i les va fer sentir humiliades i tractades d'incultes perquè no feien servir “l'espanyol, idioma universal”, com els va dir Caballero. La segona falta motiu d'amonestació va ser envers els membres de la sala de govern del TSJC, als quals va respondre de manera irrespectuosa i fora de lloc quan se li va requerir que respongués les qüestions de l'expedient que se li havia obert per la queixa de les advocades, que també han presentat una petició, pendent de resolució, de recusació contra la jutgessa pel cas que ha provocat tot l'enrenou. El cas en qüestió és un singular judici de faltes en què elles defensen un jugador de futbol del Besalú denunciat per un rival que l'acusa d'haver-li fet saltar el dentat al camp de joc, tot i que, paradoxalment, en el partit, qui va ser expulsat per l'àrbitre per l'agressió va ser el denunciant.

Les advocades han aportat els CD amb les gravacions de les diferents sessions del judici per avalar que la jutgessa mostra animadversió envers elles i per això ha de ser recusada. La primera enganxada lingüística la van tenir en la sessió del dia 15 de març, quan Caballero va dir a Alsina que en tres anys era l'única advocada que li havia causat problemes amb la llengua i que considerava que era un afer de mala cortesia si ella, que coneixia les dues llengües, li parlava en la que sabia que ella no entenia. Les lletrades defensaven el seu “dret” a expressar-se en català i la jutgessa indicava que ella no tenia “obligació”. Les lletrades van recordar a la jutgessa que tot el procediment estava en català i ella va respondre que el català escrit l'entenia, però parlat no. Les lletrades van optar per canviar de llengua i continuar en castellà per no perjudicar el client amb una suspensió, però el judici es va acabar suspenent perquè Caballero pogués calibrar si decretava la prescripció del cas, com li va demanar la lletrada Vinyets.

No va decretar la prescripció i es van tornar a veure les cares el 24 de maig, en una sessió que fonts judicials han comparat amb un gag dels germans Marx. La jutgessa va optar per nomenar intèrpret del català al castellà un funcionari del jutjat d'Olot que va resultar que no sabia traduir moltes expressions catalanes i que es passava l'estona preguntant “com es diu això en castellà?”. I el judici tampoc es va poder acabar perquè no va comparèixer el denunciant i tampoc una testimoni que l'acusació considerava cabdal, però que les defenses consideraven que no s'havia d'admetre perquè no apareixia en tot el procediment. Les advocades del denunciat van considerar que la jutgessa les havia perjudicat per animadversió per l'enganxada lingüística en no arxivar el cas davant la incompareixença del denunciat i llavors van optar per presentar la recusació. Marta Alsina, a més, ha especificat en l'escrit que en un altre procés la jutgessa la va tractar de susodicha i li va retreure que en un escrit es referís a ella com a “jutgessa”, exigint-li que la tractés per escrit de “senyoria”. Tant Alsina com Vinyets, acèrrimes defensores del català, asseguren que s'han fet tips d'expressar-se en castellà als jutjats i que no hi tenen cap inconvenient quan cal fer-ho perquè un interlocutor ho reclama, però consideren que Caballero va “passar la línia” i les va fer sentir maltractades.

La jutgessa Caballero, que ara està de baixa i que ja havia estat jutgessa a Figueres, acumula altres queixes. Una la va presentar un advocat que va considerar fora de lloc que la jutgessa li exigís que aportés els seus antecedents abans de deixar-lo actuar en exercici de les seves funcions com a defensor.

Per la seva part, el Departament de Justícia de la Generalitat també ha elevat a la sala de govern del TSJC l'informe elaborat pels psicòlegs del departament sobre l'actuació de la jutgessa durant l'exploració d'una nena d'uns sis anys, a qui hauria pressionat perquè parlés en castellà, quan ella hi tenia molta dificultat. Finalment els psicòlegs es van ocupar de fer de mediadors lingüístics entre la nena, tutelada per la Generalitat, i la jutgessa. Tot i que finalment l'objectiu de la diligència d'exploració es va complir, tal com exposen els psicòlegs en el seu informe, van creure convenient posar els fets en coneixement del TSJC de Catalunya.