Municipal
El reforç policial a la Jonquera és insuficient pels veïns
L’Ajuntament i Interior fan balanç del reforç d’actuacions des de la tardor per respondre a l’alarma social
Els veïns admeten la millora però reclamen més mesures
Hi ha delinqüents reincidents que s’han detingut fins a set vegades
El “ brot d’increment de la delinqüència” –segons la qualificació que en fa el director de serveis territorials d’Interior, Albert Ballesta– que es va viure a la tardor a la Jonquera va provocar una alarma social i mobilitzacions veïnals per reclamar mesures policials. Passats uns mesos i a l’hora de fer balanç, els veïns reconeixen que la situació ha millorat però consideren que encara falten mesures per garantir la seguretat a la Jonquera. “S’han fet coses i ens n’alegrem; vol dir que la nostra mobilització ha servit. Però continuem sense tenir patrulles de nit de la policia local ni els caps de setmana. Passen els Mossos d’Esquadra però és un cotxe que volta pels pobles de la zona. Els delinqüents que fan fora dels pisos ocupats tornen o canvien de casa. Hi ha hagut millores, però encara hi ha inseguretat”, diu Fitu Guillen, portaveu de la Plataforma de Veïns de la Jonquera.
Aquesta és la valoració dels veïns a les actuacions dels últims mesos. Arran de la junta de seguretat que va reunir ahir tots els cossos de seguretat que actuen a la Jonquera, l’alcaldessa, Sònia Martínez, i el director d’Interior a Girona van fer balanç del que s’ha fet fins ara. “L’alarma social és motivada i provocada per una realitat que no se’ns escapa i de la qual som plenament conscients”, van admetre tant Martínez com Ballesta, amb relació a les baralles al carrer i en pisos ocupats i la visualització a la via pública de tràfic de drogues i prostitució. L’alcaldessa va indicar per al 2017 un augment del nombre d’infraccions penals, de delictes contra el patrimoni i de furts als polígons del municipi. També es constata que els robatoris a vehicles que abans es produïen generalment a les zones apartades del municipi ara també s’han traslladat dins del poble.
Seixanta cinc detencions
Albert Ballesta es va encarregar d’exposar les mesures de reforç policial (en coordinació amb els diferents cossos de seguretat) que s’han pres en els últims mesos: més de 1.000 serveis, unes 2.000 hores policials, que s’han pogut fer amb reforços de mossos vinguts de Figueres. Amb aquest dispositiu s’ha procedit a 10 entrades i perquisicions amb autoritzacions judicials. S’han fet 65 detencions (37 per delictes contra el patrimoni i 28 per delictes contra la salut pública), i, entre aquestes 65 detencions, dues persones han anat a la presó. Part dels detinguts són delinqüents reincidents que acumulen fins a set detencions. També s’han comissat drogues: 487 grams de cocaïna, 162 grams d’heroïna, 351 grams de marihuana i 220 grams de haixix.
Segons Ballesta el brot d’incidents de la tardor s’atribueix a una desena de persones, toxicòmans i petits delinqüents, en dos immobles conflictius (al carrer Sant Miquel i al carrer Lluís Companys), ocupats per proxenetes, prostitutes i traficants de droga, a banda dels llogaters en tota regla, o gent que ocupa pisos per necessitat social. Paral·lelament a aquestes actuacions policials s’està tramitant judicialment la problemàtica d’aquests pisos per procedir a desnonaments.
L’alcaldessa i el director d’Interior van assegurar ahir el seu compromís perquè aquest reforç d’actuacions continuï vigent. També van admetre que la intervenció d’aquests pisos provoca el desplaçament dels delinqüents a altres punts i que encara queda feina. I van valorar positivament el paper de la ciutadania per donar a conèixer la situació que es viu al municipi.
LES XIFRES
L’agreujant de ser una zona de pas fronterer
Esteve carrera
El 80% de les alcoholèmies penals que es realitzen a la Jonquera són de ciutadans de l’Estat francès. Amb aquesta dada, l’alcaldessa de la Jonquera i el director d’Interior a Girona deixen clar que la situació de pas fronterer del municipi complica la situació a l’hora d’afrontar la delinqüència. “Aixeques l’acta a un noi francès i ja l’has vist prou. És poc efectiu”, resumeix Ballesta. A l’àmbit europeu s’ha començat a coordinar i unificar el cobrament de sancions amb les multes de trànsit, però segons Albert Ballesta el servei encara no acaba de funcionar del tot. La diferència entre les reglamentacions a banda i banda de la frontera tampoc ajuda. Pel que fa a la prostitució, a l’Estat francès la demanda de serveis de la prostitució és sancionable com un tema del Codi Penal; no és el cas a l’Estat espanyol, on només se sanciona el client de la prostitució amb multes, que no són efectives amb els estrangers. Per tots aquests motius Martínez i Ballesta consideren que per lluitar contra la prostitució i la problemàtica que es viu a la Jonquera l’última modificació que s’ha fet a l’Estat espanyol –la Llei 4/2015– no és una bona eina. “Sobre les problemàtiques de la venda ambulant, la venda de roba falsificada i la prostitució, continuem treballant amb ordenances que no poden ser la solució; cal un canvi del Codi Penal i una llei per lluitar contra aquests problemes. Queda camp per córrer, tots tenim la nostra responsabilitat però hi ha moltes coses que escapen de les nostres possibilitats i competències”, conclou l’alcaldessa.
Més càmeres i la nova comissaria
L’Ajuntament de la Jonquera continuarà instal·lant càmeres de vigilància. Actualment n’hi ha tres al Pertús i quatre a l’N-II. Entre el 2018 i el 2019 es preveu instal·lar-ne vuit més per controlar els accessos i les sortides del municipi. Les gravacions de les càmeres actuals han estat requerides en una quarantena de casos pels diferents cossos per investigar fets delictius. Un altre compromís que es va ratificar ahir per als anys 2018 i 2019 és construir la nova comissaria dels Mossos. Serà al sector on actualment hi ha la caserna dels Bombers. Un cop tancada la tramitació urbanística per part de l’Ajuntament (el termini s’acaba el 12 de març), Interior haurà de redactar el projecte i posar-lo a licitació. La partida pressupostària ja està reservada del 2017. D’altra banda Sònia Martínez explica que les limitacions pressupostàries a les quals estan sotmesos els ajuntaments no permetran ampliar de manera significativa la plantilla de la policia local, però s’obrirà una borsa de treball per cobrir les baixes de llarga durada.