Crim d’Isabel Ordóñez: el pintor

Avui, vigília de Sant Joan, es compleixen 42 anys de l’assassinat d’Isabel Ordóñez Pous, una estudiant de Sant Joan de les Abadesses, que es va trobar morta a cops de roc al cap en una raconada de la carretera a Orís. El cas, que té un capítol dedicat al llibre Sense pietat, es va tancar amb molta celeritat al jutjat de Vic i és un dels que han quedat impunes. Qui va matar la Isabel continua sent un enigma 42 anys després. Ara, però, s’ha pogut desvetllar qui era l’autor d’un quadre pintat a l’oli dedicat a Isabel Ordóñez el 1983, és a dir, molt poc abans que l’assassinessin. El quadre, d’estil abstracte, ha estat guardat tot aquests temps a casa de la noia. El seu germà no havia aconseguit identificar-ne l’autor. El signava Joan Sastre i, al revers, hi havia estampada una dedicatòria molt original, “I [sic] no tengo prisa por llegar, sino por estar. De Joan Sastre a Isabel”, escrita amb una composició de les paraules desalienada.

En un primer moment, es va pensar que el quadre podia ser obra d’un pintor mallorquí anomenat Joan Sastre que estudiava a Barcelona a la mateixa època que la noia de Sant Joan i que té obres d’un estil similar. Però, només de veure la signatura, va tenir clar que no era una obra seva i, a més a més, tal com va explicar a aquest diari, no coneixia de res Isabel Ordóñez ni s’havia assabentat del cas del cruent assassinat d’aquesta noia. Però, finalment, ara s’ha pogut comprovar qui és el Joan Sastre que va estampar la signatura a la pintura guardada tants anys a casa de la Isabel. Es tracta de Joan Sastre Graugés, de 68 anys un home que viu a Sallent, on va néixer, però que en la dècada dels vuitanta del segle passat va residir a Ripoll.

Joan Sastre Graugés va reconèixer immediatament l’obra i la seva signatura i va recordar que li havia dedicat a Isabel Ordóñez. Segons explica el pintor, hi va tenir una relació que es podria considerar “casual”, perquè la noia va anar al taller de pintura que ell tenia en aquell moment a Ripoll i li va regalar i dedicar el quadre. Eren només “coneguts”, segons explica, i no tenien amics en comú. Sastre afirma que tampoc coneixia Xavier Bertran, el veí de Campdevànol que en aquells moments sortia amb la Isabel i que encara ara té gravat a la memòria el dia de Sant Joan del 1983, quan va saber que havien assassinat la Isabel.

Sastre afirma que no recorda exactament en quin moment es va assabentar que la noia assassinada era la mateixa que havia conegut al seu taller de pintura i a qui havia regalat i dedicat un quadre. En aquests moments, té a la venda per internet una obra titulada La copalta màgica, del mateix estil que la dedicada a la Isabel, i en el seu blog, que fa temps que no s’actualitza, també s’hi poden veure set obres del mateix estil. Sastre no sembla un pintor gaire prolífic.