Una dona minusvàlida perd l'avió per un canvi en el vol

“Va ser una situació aberrant. Sempre passa el mateix: el petit contra el gran.” Amb un estat d'evident indignació, el veí de Sarrià de Ter Antoni López –qui regenta l'empresa Giroplagues Mediambiental– lamenta l'episodi que van viure ahir la seva dona i la filla a l'aeroport del Prat de Barcelona. La seva esposa, que té problemes de mobilitat i una minusvalidesa del 65%, va perdre un vol després que es canviés de sobte el lloc d'embarcament. No va ser a temps d'arribar a l'altra porta i, a part de quedar-se a terra, a la família li ha dolgut sobretot el tracte que va rebre de Vueling.

La dona de López, María José, i la filla del matrimoni, Aïda, havien d'agafar el vol VY2010, que fa el trajecte de Barcelona a Granada, on anaven a veure l'àvia de la noia, que està malalta. Per arribar a la terminal van ser previsores i van sortir de casa amb molt de temps. La filla va aixecar la María José a dos quarts de quatre de la matinada: “Entre el viatge en cotxe des de Girona i comptant que són les festes de la Mercè o que hi pot haver imprevistos, no volíem tenir cap problema.”

Van passar pel control de seguretat a les sis del matí. Mentre la mare descansava en una cadira, la filla va estar pendent que anunciessin la porta d'embarcament. Una estona més tard, va veure que havien de dirigir-se a la 55B. Van començar a anar cap allà tranquil·lament, ja que la María José no pot caminar bé. “En arribar-hi, hi havia persones esperant. A la pantalla posava que l'embarcament era a les 6.55 h. La gent va comentar que havien retardat el vol i, al cap de deu minuts, molts passatgers van decidir marxar, ja que no va aparèixer ningú a informar”, manifesten les afectades.

La noia va dir a la seva mare que s'aixecava per veure què passava: “Se'm va ocórrer mirar les pantalles i la sorpresa va ser que havien canviat l'embarcament a la porta 75C, que és a l'altra punta.” Van intentar accelerar i moure's el més ràpid possible. “A quina velocitat creuen que pot anar una persona amb una minusvalidesa i amb problemes de mobilitat?”, evidencia l'Aïda. “Quan vam arribar ja havien tancat la porta. Vaig veure, però, la passarel·la i l'avió. Vaig acudir a un altre mostrador de Vueling per si podien avisar que ja érem allí i ens obrien. Ens van contestar: «No, la porta ha tancat, ja no viatgeu.»” L'empleada que les va atendre, però, va expressar davant seu que havia estat conscient que faltaven elles dues, de tal manera que no entenen per què no les van cridar per megafonia ni va aparèixer ningú a ajudar-les.

“Ens van adreçar a quatre llocs diferents. Després d'estar fent voltes mitja hora per la terminal, l'avió va marxar, òbviament.” Mare i filla van acabar al punt de venda de bitllets. “Els vam assenyalar que no podien avisar del canvi de porta tan just de temps, i més quan saben que hi ha una persona minusvàlida, tal com queda reflectit quan compres el bitllet.” A causa del fet que es tractava d'un viatge d'urgència per a elles, no volien que els tornessin els diners, sinó aterrar a Granada. Van requerir si hi havia alguna plaça lliure i era possible viatjar en l'avió de l'endemà o en el següent, si bé la companyia s'hi va negar i els va respondre que havien de comprar un vol per avui, a 120 euros per persona. Van sol·licitar, finalment, un full de reclamació i, a Sants, van agafar un TAV en direcció Màlaga. L'Aïda va escriure ahir una queixa a Vueling, en la qual recrimina tot el periple i lamenta la poca sensibilitat envers el patiment físic i mental de les persones amb patologies com les de la seva mare.