Vilafang de Mar
Amb la pluja començant a caure tot just després de dinar, hauria hagut de ser una tarda de sofà, manteta i pel·lícula. Però la persistència de l'aigua ho va canviar tot. Plovia, plovia i plovia. I quan creies que ja no podia ploure més fort, encara plovia més.
De seguida, els carrers van començar a baixar i les rieres van deixar anar el seu bram constant i característic, tan ocasional com ben conegut pels veïns. La intensitat de la tempesta era tal, que anar pel carrer semblava una bogeria. Els curiosos que normalment surten a tafanejar com baixen les rieres, doncs, es van haver de conformar amb les imatges i els vídeos que no van trigar a circular per Whatsapp.
Aigua i més aigua. I van arribar els problemes. Perquè Vilassar no només rebia una tempesta històrica, sinó que també havia d'entomar tot el cabal que baixava de Cabrils, on plovia igual o més. Als carrers del centre baixaven dos pams d'aigua, les tapes de claveguera saltaven pels aires, la riera de Vilassar sobreeixia i l'N-II era un autèntic bassal.
L'aigua va afectar també molts habitatges que no hi estan acostumats, perquè la força de l'aigua va omplir de sorra i fang els racons més insospitats. Ni sofà, ni manta. Tovalloles, galledes, escombra i pal de fregar per combatre una aigua que tant entrava per sota les portes com per finestres, teulades o parets.
Amb la policia local i els serveis municipals desbordats, especialment arran de la descoberta del vehicle arrossegat amb una víctima mortal, els vilassarencs van haver d'arromangar-se. I ho van fer. Alguns, per regular el trànsit en unes condicions molt complicades.
Als baixos del col·legi Vaixell Burriac, on descansen els gegants i el material dels Strèpits, l'aigua queia a raig. “Com una cascada. Hi posàvem galledes d'escombraries de les grans i les trèiem directament a fora”, recordava ahir la regidora Núria Arasa, una de les voluntàries que van traslladar el Pigat, la Lucía i la resta de pertinences a una zona segura de l'escola.
Quan la tempesta va afluixar, entrada la nit, alguns curiosos finalment van sortir per veure els estralls causats. Moltes cases amb portes obertes i gent en xandall amb escombres amunt i avall. El principal punt d'atenció, però, era el cotxe encallat sota un pont a la riera de Cabrils. Els bombers van haver de feinejar durant hores per recuperar el cos de l'única víctima mortal. L'accident va tenir lloc a quarts de set, però el cadàver no es va recuperar fins a la una de la matinada. “Un veí va avisar el conductor que no creués, però no li va fer cas”, recordaven els tafaners mentre l'alcalde, Damià del Clot, atenia la televisió en directe. “Algú ha vist si l'Artur Mas està amb el pal de fregar traient aigua?”, es demanava una persona, conscient que la seva casa és a tocar.
A pocs metres, un dels camions cisterna de Pere i Àngel extreia aigua de la sala Maria Roser Carrau de Can Bisa, completament negada. Era mitjanit. L'operari encara havia de passar pel Vaixell Burriac, i s'ensumava la feinada que li esperava l'endemà, però s'ho prenia amb filosofia: “Pas a pas. Després de l'u, el dos.”
