La raça i l'origen, darrere la meitat dels delictes d'odi

Denigrar i fomentar la ràbia contra una persona o un col·lectiu pel fet de ser qui és. Sigui per motius de raça, origen, orientació sexual, religió, perquè té alguna discapacitat, perquè viu en la indigència... Les situacions que s'emmarquen en els casos d'odi i discriminació són moltes, però tenen un nexe en comú. En totes allò que s'ataca és la dignitat de la persona. L'any passat, arreu de les comarques gironines, els Mossos d'Esquadra van rebre 21 denúncies que s'engloben en aquests supòsits. Discussions entre veïns d'escala o treballadors d'una mateixa empresa que degeneren en insults perquè un d'ells és immigrant, joves homosexuals que es troben el cotxe ple de pintades, polítics que reben amenaces per la seva ideologia o pares d'escola que en menyspreen obertament d'altres perquè són de diferent raça.

De totes aquestes situacions, més de la meitat van tenir com a detonant motius de raça, origen i nacionalitat. En concret, tretze. La resta de denúncies les van motivar atacs per l'orientació política (quatre casos), per homofòbia (tres) o pel fet de tenir alguna discapacitat (un). La sergent de la unitat regional de proximitat i atenció al ciutadà (Urpac) dels Mossos a Girona, Eva Subirà, explica que si bé no es pot extreure cap patró sobre els agressors perquè cada cas és diferent, sí que es donen alguns trets comuns.

Sovint, aquells qui denigren o fomenten l'aïllament són homes i ho fan quan tenen la víctima cara a cara. De fet, en 16 dels 21 casos que es van denunciar a la demarcació de Girona, la víctima va identificar clarament l'autor de les situacions d'odi i discriminació. A Catalunya, per exemple, l'any passat en vuit de cada deu casos dels 369 que van arribar a la policia, l'agressor era un home. I només en el 19% de les denúncies la situació d'odi i discriminació es va viure a través de xarxes socials o internet; tota la resta van ser presencials.

Pel qua fa a les víctimes, Subirà lamenta que totes elles tenen un nexe en comú: reben atacs directes que fan trontollar la seva identitat. “Malauradament, la majoria pertanyen a col·lectius vulnerables.” I per desgràcia, a més, les situacions d'odi i discriminació afecten també menors. Dels 21 casos denunciats a Girona, en cinc les víctimes no tenien més de 18 anys. Aquí, a l'hora d'aplicar el Codi Penal hi ha dues vies. Per una banda, com a agreujant d'altres delictes. “Sovint les conductes denigrants revesteixen situacions d'amenaces, lesions o danys”, indica Subirà. I per altra banda, i aquí ja pròpiament com a il·lícit, en aquells casos en què s'inciti o es promogui l'odi o la discriminació contra persones o col·lectius, les penes poden elevar-se fins als quatre anys de presó.

La sergent admet, però, que aquells casos que els arriben, i que els Mossos posen en coneixement de la fiscalia, són només una petita part. Al darrere n'hi ha molts més que queden en silenci. “L'Agència de Drets Fonamentals de la Unió va fer una enquesta a 23.500 persones; un 12% van admetre que havien viscut una situació d'odi o discriminació en el darrer any, però el 82% d'aquestes víctimes no van presentar denúncia”, diu Subirà. “Hem de pensar que aquí les víctimes ho són per allò que pensen, senten o forma part de la seva identitat; i molts cops no ho denuncien per vergonya, por o desconeixement”. I hi afegeix: “Per exemple, en el cas d'una agressió homòfoba, anar a la policia vol dir revelar la teva orientació sexual; i no tothom vol fer-ho.”