Societat
Pidolaires d'ofici i benefici
Una quinzena de persones, de dues famílies diferents residents a Girona, han fet del pidolar el seu ofici i viuen de les almoines que aconsegueixen
És habitual veure en punts estratègics de la ciutat de Girona (com ara una fleca del carrer Santa Eugènia i una oficina bancària del carrer Nou) homes o dones asseguts o agenollats a terra amb un cartell amb la declaració de pobres que demanen una moneda als transeünts. Són pidolaires professionals, perquè, segons expliquen fonts municipals, han fet del pidolar el seu mode de vida. Tot i que en diades especials com ara per Fires i el Temps de Flors és habitual que desembarquin a la ciutat grups de pidolaires organitzats que venen de Barcelona o més lluny, els captaires que demanen cada dia són una quinzena de persones, pertanyents a dues famílies, que resideixen en dues cases situades a barris perifèrics de la ciutat.
La Policia Municipal els té identificats i controlats i ha pogut constatar que els fills menors de les famílies estan escolaritzats i que els adults no cobren cap mena de prestació ni pensió, com ara el Pirmi. De manera que han de sustentar l'economia familiar amb el que guanyen al llarg del dia amb la seva feina de pidolaires al carrer. Una activitat que enlloc està escrit que sigui il·legal. Només seria delicte si la mendicitat anés acompanyada d'altres circumstàncies, com per exemple que fessin servir la mainada per demanar o que aprofitessin el fet de pidolar per estafar la gent o per robar, com per exemple fan les bandes de noies que es fan passar per sordmudes, demanen firmes i aprofiten per arreplegar carteres d'incauts. Però com que no és el cas dels pidolaires gironins, continuen als seus llocs de treball sense que ocasionin problemes de convivència.
