Catorze anys més de presó per l'ex-policia que va matar la cunyada a Caldes de Malavella

El recurs que un ex-policia municipal de Girona va presentar contra la sentència que el condemnava a 21 anys de presó per assassinar a la seva cunyada i intentar-ho també amb la seva dona va derivar en un nou judici i en una nova sentència: augmenta en 14 anys la pena anterior i la situa en 35 anys de reclusió. L'Audiència de Girona s'ha pronunciat així després que el Tribunal Suprem acceptés el recurs i ordenés que se celebrés un nou judici.

El processat, Antonio Alcaraz, al·legava que s'havia vulnerat la legalitat vigent per entendre que s'havia produït una conformitat entre les parts que no està permesa quan les penes superen els sis anys de presó.

En el nou judici, el fiscal va sol·licitar per a Alcaraz un total de 35 anys de presó, vint per un delicte d'assassinat i cinc per cadascun dels dos de lesions físiques de les quals se l'acusava en estar les dues filles de la víctima mortal, de sis i deu anys, presents en el moment del crim, al maig del 2013.

A aquests trenta anys cal sumar uns altres cinc per l'agressió a la seva dona, en el que constitueix un delicte de lesions amb traïdoria, amb els agreujants d'ús d'arma perillosa i parentiu.

L'ex-policia va assegurar durant el judici que no recordava res del moment dels fets i que la seva “única intenció” era “salvar el seu matrimoni”, ja que la seva dona havia optat per separar-se i estava acollida a casa de la víctima i del seu marit, germà d'Antonio Alcaraz.

La nova sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Paco Ortí, recull les peticions de pena realitzades pel fiscal i, a més de la pena de presó, prohibeix a Alcaraz acostar-se o comunicar-se amb la seva exdona i les seves dues nebodes durant els cinc anys posteriors a complir la condemna. En concepte de responsabilitat civil, el processat haurà d'indemnitzar amb 120.000 euros el seu germà, així com amb 50.000 euros cadascuna de les dues filles presents en el moment del crim, amb 10.000 a cadascun dels pares de la víctima mortal i amb uns altres 50.000 euros la seva exdona.

La sentència descarta a més un possible trastorn mental transitori invocat per la defensa, en considerar-lo “de cap manera compatible” amb la “planificació de l'execució dels fets”. També es considera “especialment clarificadora” la pericial psiquiàtrica del forense Narcís Bardolet, que va concloure que “Alcaraz no presenta, ni presentava” en el moment del crim “cap malaltia que li impedís diferenciar entre el bé i el mal”.

“En poques ocasions aquest tribunal ha tingut oportunitat de veure delictes tan cruels i reprotxables com els que han estat objecte d'enjudiciament”, afegeix la sentència, que subratlla que “l'acusat, a part de no mostrar cap penediment, sembla justificar la seva acció”.