Absolta la doctora acusada d’errar el diagnòstic d’un pacient que va morir

El jutjat penal número 2 de Girona ha absolt la metgessa de l’hospital de Palamós Josefina García Díaz, qui va ser portada als tribunals per la família d’un veí de Palafrugell que l’acusava d’haver comès un fatal error en el diagnòstic del pacient, que va morir als 41 anys per una dissecció aguda d’aorta. Es tracta d’un cas del tot singular, ja que era la segona vegada que la metgessa havia estat denunciada i duta a judici per la mateixa família. I, tant en una ocasió com en l’altra, cal destacar que el tribunal ha donat la raó a la facultativa. Durant la declaració de García del 5 de maig en la segona sessió del judici, va manifestar que l’assistència que va realitzar el 26 de juny del 2011 al veí de Palafrugell Manuel Hernández Saavedra “va ser correcta”. En la mateixa línia del que ara la justícia ha acabat determinant, la doctora García també va ser absolta per la via penal amb relació a la mort fa 17 anys de Torcuato, un dels germans de Manuel. Els familiars van denunciar per aquells primers fets la metgessa per un presumpte error de diagnòstic per no haver detectat l’any 2000 a Torcuato la mateixa patologia, que, igual que a Manuel, va causar-li la mort.

La sentència detalla que la visita que García va dur a terme a Manuel Hernández va ser completa i, en aquell moment, res feia preveure el fatídic desenllaç. L’home va ser atès el 26 de juny del 2011 a la nit al CAP de Palafrugell, des d’on se’l va derivar a l’hospital de Palamós. Va ser examinat aleshores per García, al servei d’urgències. El pacient li va dir que, després de sopar uns ous fregits, va notar un dolor sobtat a l’epigastri i a l’esquena, sense fer referència a un mal toràcic. La jutgessa indica que l’acusada li va fer llavors les preguntes pertinents, va veure en el seu historial que tenia hipertensió i li va efectuar una exploració física exhaustiva, durant la qual va comprovar que tenia la tensió en uns nivells normals. El pacient tampoc es trobava en estat de xoc, ja que no estava hipotens, ni amb taquicàrdia, ni suat ni tampoc pàl·lid. García li va fer, a més, una analítica, un electrocardiograma i una radiografia d’abdomen, que van servir per descartar possibles patologies severes i que podien estar relacionades amb els símptomes que presentava l’home, com ara un infart agut de miocardi, pancreatitis i una perforació d’abdomen. Manuel va estar gairebé unes tres hores a urgències i, veient la rebaixa del dolor amb analgèsia, se li va donar l’alta.

El dia 28 de juny del 2011 el seu estat era molt pitjor. Una altra doctora de l’hospital que el va assistir li va realitzar un TAC on es va apreciar l’aneurisma i va ser derivat a Can Ruti, on va ser operat i va morir malauradament 42 dies més tard. Tant la fiscal com l’acusació particular demanaven tres anys de presó i cinc d’inhabilitació per a García per un delicte d’homicidi per imprudència greu professional. Ell lletrat Robert Brell, que ha portat la defensa de la metgessa, en va sol·licitar l’absolució, tal com finalment s’ha establert.