successos
El geni Salvador Dalí, a un pas de ser tret de la sepultura
Un jutjat de Madrid ordena que desenterrin el pintor per comprovar si és el pare de Pilar Abel, la pitonissa que es presenta com a filla de la figura del surrealisme
El jutjat de primera instància número 11 de Madrid ha ordenat que es tregui Salvador Dalí de la seva sepultura (la cripta sota la cúpula del Museu Dalí) perquè els metges forenses extreguin material biològic del cadàver embalsamat del geni per comprovar, a través de l’ADN, si el pintor era el pare biològic de Pilar Abel Martínez, la pitonissa que ha presentat una demanda per exigir que se la reconegui com a filla biològica de Dalí. En la resolució, la jutgessa Maria del Mar Crespo Yepes també ordena, a partir d’exhort a través dels jutjats de Figueres, que se citi amb data i hora la demandant Pilar Abel perquè se li extregui a ella una mostra biològica per tal de poder fer la comparació amb la que s’agafi de les restes de Dalí. Tot i que Pilar Abel conserva les restes d’una màscara mortuòria amb pèls de bigoti enganxats que es pressuposa que és la que durant l’embalsamament es va intentar fer sense èxit per culpa precisament del bigoti, els especialistes de l’Institut de Medicina Legal van considerar que no era una mostra vàlida per obtenir ADN de Dalí per, entre altres motius, no s’havia garantit la cadena de custòdia, que podia haver estat manipulada. “No existint restes biològiques ni objectes personals sobre els quals practicar la prova, s’acorda l’exhumació del cadàver”, resol la magistrada Crespo Yepes, que en el text de la interlocutòria no exposa la possibilitat ni el termini per presentar recurs, una opció en principi possible davant de qualsevol interlocutòria.
La Fundació Gala-Dalí, de fet, ahir va anunciar que a través dels seus propis lletrats i del bufet Roca Junyent estan estudiant els arguments per presentar recurs contra la resolució.
De fet aquesta és la segona vegada que el jutjat de primera instància 11 de Madrid ordena l’exhumació del cadàver de Salvador Dalí. La primera ordre datava del 21 de desembre del 2016 i els lletrats de la fundació, que ja van presentar un extens recurs, la van poder aturar per un defecte de forma. L’ordre l’havia dictada la lletrada de l’administració de justícia (la secretària judicial), i no pas la jutgessa com era preceptiu, i no anava prou fonamentada. I aquest va ser el motiu pel qual es va resoldre deixar sobre la taula de la jutgessa perquè es pronunciés sobre l’exhumació. I s’hi ha manifestat a favor. En aquella ocasió el jutjat exigia que abans de tirar endavant l’exhumació, la demandant diposités la quantitat suficient per sufragar les despeses de l’exhumació. Una exigència que ara ja no es fa a Pilar Abel, ja que va prescindir dels serveis del seu advocat particular i va demanar que se li atorgués justícia gratuïta i un advocat d’ofici de Madrid.