El 25% dels accidents amb víctimes són per distraccions
Aquesta circumstància va estar al darrere de 357 dels 1.421 casos
Durant el 2018, 6.820 dels expedients sancionadors iniciats van ser per l’ús d’aparells com el mòbil
L’any passat, van morir 18 persones per la col·lisió entre vehicles en marxa
La falta de conscienciació al volant continua sent una problemàtica important i, fins i tot, l’ús del mòbil durant la conducció és qualificat com una “epidèmia” per part dels Mossos d’Esquadra. A les comarques gironines, al llarg del 2018, les distraccions van estar al darrere d’un 25% dels accidents amb víctimes –aquesta xifra engloba tant els episodis en què hi va haver ferits lleus o greus com aquells en què hi va haver persones que van perdre la vida–. I és que, malgrat els múltiples controls policials i les accions de sensibilització, no s’ha aconseguit que les distraccions vagin en retrocés a la demarcació, sinó a la inversa: el 2017, aquest hàndicap es va detectar en 334 casos, i en 357 dels 1.421 accidents amb víctimes l’any passat.
El cap de l’àrea regional de trànsit dels Mossos, l’inspector Joan Costa, va donar a conèixer ahir situacions que exemplifiquen l’alarmant grau d’abstracció al qual s’arriba en ocasions. Va explicar que, a l’AP-7, s’ha donat la circumstància que una patrulla s’ha posat en paral·lel a un vehicle d’un conductor o conductora que està utilitzant el mòbil i, malgrat que els agents li fan senyals perquè s’aturi, hi ha vegades que la persona no se n’adona fins al cap d’uns tres minuts.
La segona casuística més freqüent en els accidents amb víctimes van ser, en el transcurs del 2018, les errades dels conductors (274), seguides de les infraccions de les normes de circulació (229), una velocitat inadequada (164) o la presència d’alcohol o substàncies estupefaents (89). A banda, també en l’exercici anterior, es van iniciar 239.945 expedients sancionadors a les comarques gironines. Els diferents motius que els van propiciar són descrits com a “indicadors de violència viària” des del Departament d’Interior de la Generalitat. Entre altres, el gros més destacat van ser els expedients emesos per circular amb un excés de velocitat (190.354). Van ser precedits dels 7.714 expedients sancionadors tramitats per distraccions (d’aquests, 6.820 van ser per la utilització del mòbil o altres sistemes de comunicació); 2.715 per no fer ús dels sistemes de seguretat passiva, com ara el cinturó; 2.212 pel consum d’alcohol, i 778 per drogues.
Aquestes dades es van desgranar en un acte que es va fer ahir a la seu de la Generalitat, a Girona. A més de l’inspector Costa, hi van prendre part el director del Servei Català de Trànsit, Juli Gendrau; el director dels serveis territorials d’Interior a Girona, Albert Ballesta; l’intendent dels Mossos de Trànsit, Vicenç Gasulla, i la cap del servei territorial de Trànsit a Girona, Susanna Poch. Es va anunciar que, tal com ja es va fer el 2018, es tornaran a aplicar –i fins i tot a intensificar– diverses accions per intentar reduir l’accidentalitat. El pla té una vessant comunicativa, amb campanyes de conscienciació a la ciutadania; i una part operativa, com ara els controls policials a la carretera.
LES FRASES
Augment del nombre de sinistres mortals
“Els repto a pensar en qualsevol situació que causés 45 víctimes mortals. Seria un drama. Quedaríem tots esgarrifats.” És una de les reflexions fetes ahir pel director dels serveis territorials d’Interior a Girona, Albert Ballesta. Va subratllar que “la conducció és un aspecte molt important”; si bé, segurament pel fet que es tracta d’una acció que realitzem quotidianament, “no se li presta sovint prou atenció” ni se li atorga “la transcendència que caldria”. I és que el 2018 un total de 45 persones van perdre la vida en 40 accidents de trànsit que van tenir lloc al conjunt de la xarxa viària –tant urbana com interurbana– de la demarcació de Girona. Són xifres preocupants, i més tenint en compte que la sinistralitat va augmentar l’any passat en comparació amb el 2017.
El 2018 es va produir un increment de l’11% pel que fa als accidents mortals –se’n van originar 36 el 2017–; i es va lamentar un 7% més de persones que van perdre la vida en sinistres viaris –hi va haver 42 víctimes mortals el 2017, tres menys que l’any següent–. Un dels punts que va posar sobre la taula el Departament d’Interior del govern català i que, en certa manera, hi hauria pogut influir és que durant l’any passat la mobilitat va pujar un 2% respecte al 2017, i va arribar a uns nivells similars als d’abans de la crisi econòmica.
L’Alt Empordà i la Selva van ser les comarques on més víctimes mortals hi va haver l’any passat en zones interurbanes i, per vies, el balanç més negre va ser a l’N-II, a la C-63 i a l’AP-7.
Intensificació dels controls en dotze carreteres
G. P
Les dades de sinistralitat viària van ser especialment dolentes el primer trimestre del 2018 a Catalunya, en què va pujar un 72% el nombre de víctimes mortals en comparació amb el mateix període de l’any anterior. Segons l’intendent Vicenç Gasulla, aquesta circumstància va implicar la necessitat de dur a terme alguna acció per erradicar-ho. Els Mossos van començar l’abril passat un pla, que es va focalitzar en els trams de via amb major accidentalitat (a la demarcació, per edats, la franja amb més víctimes mortals va ser la de 15 a 24 anys).
Van augmentar un 25% les hores de servei, reforçant així la vigilància i el control a les carreteres. Gasulla va destacar que aquesta reacció va ser “efectiva” i, per això, les accions es tornaran a repetir el 2019, i fins i tot amb més freqüència. A les comarques gironines, l’inspector Costa va dir que el 2018 es va elaborar un estudi acurat per saber en quins punts conflictius calia esmerçar esforços, “amb controls les 24 hores del dia”. Es van escollir 12 carreteres, entre les quals hi havia l’N-II, l’AP-7 i la C-25. I, depenent de l’època de l’any, els dispositius es van fer més en zones de costa o de muntanya. Alguns controls són de màxima visualització, ja que s’instauren a les entrades i a les sortides de les poblacions, en hores de més afluència de pas. I també es realitzen controls amb cotxes sense distintiu policial per tal que els conductors siguin conscients que qualsevol vehicle els pot aturar i denunciar.
