Successos

Un 37% més de focs forestals i agrícoles el 2019 a Girona

Les comarques gironines van ser la segona regió de Catalunya on els Bombers van fer més sortides l’any passat

Els incendis urbans i els salvaments també van augmentar

Els Bombers van dur a terme 13.494 serveis a la demarcació el 2019
Els membres del cos estan fent formació en salvament aquàtic

L’extinció d’incendis de vegetació, els focs urbans, les assistències en accidents de trànsit, els salvaments i els requeriments per fuites perilloses són diversos dels serveis que, el 2019, van augmentar a les comarques gironines en comparació amb l’exercici del 2018. De fet, aquests casos han anat pujant de mica en mica a la demarcació des del 2016. Així ho remarca el cap dels Bombers de la regió d’emergències de Girona, Jordi Martín, que explica que han notat “un repunt de les actuacions” –algunes havien baixat coincidint amb la crisi econòmica, quan va disminuir, per exemple, l’ús del vehicle privat–. Hi afegeix que les comarques gironines són, actualment, la segona zona de Catalunya on es fan més sortides dels Bombers, just després de la regió d’emergències Metropolitana Nord, amb seu a Cerdanyola del Vallès.

El 2019, el còmput global de serveis a la demarcació de Girona va ascendir a 13.494, un 7,3% més que el 2018 (12.580). Els casos que, d’un any a l’altre, es van incrementar més van ser els incendis de vegetació, que van créixer un 37% (de 473 a 651). Dins d’aquests 651 focs de vegetació del 2019, un 35% del total van ser incendis agrícoles, un 32,5%, forestals i un 32,5%, de vegetació urbana, com ara matolls. “Venim d’unes campanyes relativament tranquil·les. L’estiu passat, tot i que hi va haver molta activitat i es van originar més focs de vegetació que el 2018, vam tenir sort, perquè cap dels incendis va acabar sent de gravetat, com el que hi va haver a la Torre de l’Espanyol”, indica Martín.

Rapidesa dels avisos

L’inspector recorda que, a la regió d’emergències de Girona, es va viure “un estiu dur”, però en van “sortir victoriosos”. Es preveia més complicat, tenint en compte que “les condicions no eren favorables i es corria el risc que el territori fos un polvorí”. A la demarcació hi havia una important sequera acumulada, les temperatures eren elevades i es van registrar episodis de tramuntana. “Malgrat aquestes circumstàncies, els focs en què vam actuar els vam poder resoldre perfectíssimament. Hi van contribuir, segurament, diferents factors. Cada vegada es perfecciona més la tècnica i actuem de manera molt professional. Hi conflueix, també, la rapidesa a l’hora de rebre els avisos. El telèfon 112 és un servei conegut i, ara, la majoria de gent té un mòbil a mà per alertar. El fet que hi hagi més immediatesa ajuda a reaccionar i a arribar a l’incendi quan encara no està gaire estès”, diu.

Destaca, alhora, que els són de gran utilitat “els coneixements” que els transmet l’inspector en cap del GRAF dels Bombers de la Generalitat, Marc Castellnou. “És l’encarregat d’analitzar i fer el seguiment dels incendis de magnitud que hi ha a tot el món. Marc Castellnou va sobre el terreny a ajudar i n’extreu conclusions que ens serveixen per conèixer tècniques d’extinció diferents.”

A banda, el cap dels Bombers a Girona subratlla que, “des dels anys cinquanta”, s’ha modificat el comportament dels incendis forestals. Un dels motius és el canvi climàtic, “que fa variar les condicions climatològiques i atmosfèriques”, i que provoca que els focs cada cop siguin més virulents. Tradicionalment, s’originaven molts incendis a l’estiu i pocs a l’hivern, si bé ara certs fenòmens s’estan desestacionalitzant.

“A l’estiu, les comarques on més acostumem a actuar són l’Alt i el Baix Empordà, la Selva i el Gironès. I, quan hi ha puntes d’incendis a l’hivern, en ocasions solen ser per casos al Ripollès i a la Garrotxa. També hi ha llocs on, temps enrere, era habitual que hi hagués algun ruixat a l’estiu, i avui en dia no n’hi ha. Amb el pas dels anys, part de la vegetació que estava acostumada a tenir aigua de manera regular i que ara no en té, no hi serà”, alerta Martín. Tampoc hi ajuda el progressiu abandonament del camp, ja que hi ha zones en què els boscos han guanyat terreny i les flames tenen més continuïtat en cas d’incendi.

Paral·lelament, el 2018 també hi va haver menys focs urbans que el 2019 (de 2.198 a 2.393). En aquest punt l’inspector aprofita per recordar que és important que la ciutadania tingui clars els conceptes de prevenció: que la xemeneia no estigui bruta, fer el manteniment de la caldera i que hi hagi les franges de protecció netes en àrees properes a nuclis de població, com ara les urbanitzacions.

LES FRASES

L’estiu passat, hi havia una important sequera acumulada, les temperatures eren altes i es van viure episodis de tramuntana
Amb el pas dels anys, part de la vegetació que hi ha ara i que estava acostumada a tenir aigua de manera molt més permanent, ja no hi serà
Amb el canvi climàtic, cada cop més hem d’estar preparats per a qualsevol tipus de servei tot l’any
Jordi Martín
cap dels bombers de la regió d’emergències de girona

Els efectius fan més de 2.000 salvaments

G. Pladeveya

“A les comarques gironines, tenim la sort que hi ha un espai natural molt agradable per fer activitats, però això també suposa un problema, perquè el sector del lleure a l’aire lliure ha augmentat. Hi ha afluència als camins de ronda, a la platja i a la muntanya, on hi ha zones del Pirineu oriental que són accessibles tant per a gent que té coneixement del terreny i de la pràctica del muntanyisme com per a d’altra que no està tan preparada.” És una de les reflexions que es fa des del cos dels Bombers de la regió d’emergències de Girona. El 2019, l’inspector Jordi Martín especifica que els efectius van protagonitzar 2.148 rescats (62 més que el 2018) i, enguany, es fa formació en salvament aquàtic als bombers de la demarcació.

A banda, l’any passat van actuar en 2.759 casos relacionats amb la mobilitat, en què s’engloben els accidents de trànsit. Van participar en 32 simulacres, van ser activats per 156 fuites perilloses, van fer 337 pràctiques, 147 actuacions recollides en l’apartat de suport tècnic (que inclou el manteniment i les reparacions de les instal·lacions i dels recursos propis perquè estiguin al dia) i 2.687 activitats no urgents. Aquestes últimes els permeten estar preparats, com ara les rutes sobre el terreny per tenir un bon coneixement del territori, les visites a elements de risc i les pràctiques amb col·lectius privats o públics per, quan arribi una alarma, “treballar-la de la millor manera”. Van recular, en canvi, les assistències tècniques (2015 el 2018 i 1.988 el 2019) i els dispositius preventius (de 181 a 156). Els primers engloben, entre d’altres, l’obertura de pisos i d’ascensors i el salvament d’animals. Pel que fa als dispositius preventius, se’n munten per a curses i esdeveniments multitudinaris, com ara Temps de Flors a Girona.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.