Un any i mig de presó per l'intent d'endur-se una nena d'un parc

L'Audiència de Girona ha imposat un any i mig de presó a Ali el-Bagori com a autor d'un delicte de detenció il·legal d'una menor en grau de temptativa. Segons consta en la sentència, els fets van tenir lloc el 15 d'agost, a la Jonquera. L'acusat es va dirigir a dos quarts d'una del migdia al parc de Can Lloveres. En la zona de jocs infantils hi havia una veïna del municipi acompanyada dels seus tres fills, de nou, set i dos anys d'edat. En un moment en què la mare es va distreure, El-Bagori va agafar en braços a la nena més petita i va començar a anar-se'n. La progenitora se'n va adonar i va sortir ràpidament darrera l'home. Després de recórrer uns deu metres, va deixar la criatura a terra, “sense haver aconseguit el seu propòsit inicial”. El tribunal subratlla que l'acusat va agafar la menor i va intentar emportar-se'la amb la intenció de privar-la de la seva llibertat ambulatòria. Creuen que independentment de quin fos el seu objectiu final, “almenys era conscient que, amb els seus actes, li impedia aquesta llibertat”.

Per argumentar la seva decisió, el tribunal indica que es concedeix “plena credibilitat” al testimoni de la mare. “La dona i l'acusat no es coneixien i no és possible imaginar que ella hagués actuat amb ànim de venjança o ressentiment.” A banda, El-Bagori va reconèixer que el 15 d'agost va ser “dos o tres cops” al parc. Un dels mossos que va participar en la detenció també va explicar que la denunciant va retratar amb força precisió l'acusat. “La dona va manifestar que portava un xandall groc, molt lluent. Quan aquest policia i un company van arrestar-lo en un indret proper al dels fets duia posat precisament un xandall com el descrit per la mare”, es recull en la sentència.

L'advocada Carmela Cusí va defensar l'acusat, per a qui la fiscal va sol·licitar al final dos anys de presó per intent de segrest –inicialment, li demanava 4 anys–. Respecte a les intencions d'El-Bagori, el tribunal veu impossible provar-les de manera objectiva, ja que “els pensaments pertanyen al lloc més recòndit de la consciència”. “La sala pensa que, tenint en compte la curta edat de la nena, Ali havia d'adonar-se que estava sota la custòdia d'un adult i que no podia agafar-la sense el seu consentiment.” I, malgrat que el temps que la va tenir en braços va ser molt breu, el tribunal suposa que l'objectiu de l'home no era només traslladar-la deu metres. “Aparentment, cercava d'endur-se'la, però aquest fet no es va produir per la intervenció de la mare.”