Macabra troballa al mar, a Roses

Misteriosa i macabra troballa a la platja dels Palangrers de Roses: vuit cranis i catorze fèmurs humans, dels quals s'investiga la procedència amb la sospita que algú els va llençar fa poc en un punt molt visible i molt freqüentat arran de la carretera del far, a poca distància del port.

La primera troballa la va fer diumenge a la tarda un noi de Figueres que feia snorkel entre les roques de la cala dels Palangrers, tradicionalment el lloc de bany de la gent de Roses. El noi va alertar primer la seva companya, que era a la sorra, dient que havia vist almenys tres cranis i el que semblava un fèmur a l'aigua. La parella va avisar primer la policia local, que va alertar també els Mossos. El bussejador es va oferir a treure els ossos a la sorra, però, en vista que els Mossos van decidir que els traguessin els seus especialistes de la unitat aquàtica i que estava a punt de fer-se fosc, van deixar la feina de la recuperació dels ossos per ahir al matí. La unitat aquàtica, comandada pel caporal Albert Hernández, ja amb l'autorització del jutjat de Figueres i amb la presència del forense, va començar a rastrejar la zona, començant per l'àrea que havien acotat amb les indicacions del noi que va fer la troballa. Després d'unes quantes hores de rastreig, havien pescat vuit cranis, sense cap mena de dubte humans, alguns dels quals conserven el dentat, i catorze fèmurs amb tota l'aparença també de ser de persona.

Al mateix lloc de la troballa es van numerar i classificar els ossos en bosses, i es van traslladar fins a l'Institut de Medicina Legal de Girona, on els especialistes forenses faran l'estudi de les restes, que es preveu laboriós. S'haurà de fer un estudi per intentar establir l'antiguitat dels ossos i també provar si es pot treure ADN de cadascuna de les peces. En cas que això sigui possible, es podrien fer comparacions per veure si els cranis es corresponen amb algun dels fèmurs.

A partir de la primera inspecció al lloc de la troballa, s'ha pogut determinar que els ossos són antics, que corresponen a persones d'edats diferents, alguns a nens per la dimensió del cap, i que estan molt nets i no tenien adherides restes marines, com ara algues, que fessin pensar que feia molt de temps que eren a l'aigua. Per això sembla poc probable la tesi que es tractés de restes de persones caigudes al mar en algun dels naufragis d'immigrants i arrossegats pels corrents marins. I com que són ossos, en definitiva calç, que baixen al fons del mar, no es creu possible que els corrents els transportessin com sí que ha passat en algunes ocasions amb un cos complet, com va passar amb una dona que va caure al mar a Sant Feliu de Guíxols i va ser trobada a la costa del cap de Gata.

El fet que els cranis i els fèmurs s'hagin trobat en un espai molt reduït, a poca fondària i arran de la carretera, porta els investigadors a decantar-se per la teoria que els ossos els va anar a llençar algú des de la sorra, o fins i tot des de dalt el camí. I se pressuposa que feia molt poc, ja que eren visibles a simple vista fins i tot des de dalt a la carretera, i la platja, fins fa escassos dies encara plena de banyistes, ha estat freqüentada per gent que passejava també durant el cap de setmana.

Els investigadors van inspeccionar ahir la zona de la carretera per comprovar si hi havia alguna càmera que hagués pogut captar la persona o el vehicle que traginava els ossos, però les càmeres més properes són molt lluny del lloc de la troballa.

Una de les hipòtesis que es plantegen els experts és que alguna obra que es faci a la rodalia hagi posat al descobert una zona d'enterrament, i que els promotors de l'obra hagin optat per no donar l'alerta de la troballa d'esquelets per por que no els aturin les obres i hagin decidit desfer-se dels ossos que eren més visibles. No obstant això, el fet que només s'hagin trobat cranis i fèmurs resulta una circumstància estranya, i també que, si la intenció era fer desaparèixer els ossos, els llencessin en un lloc tan urbà, tan transitat i tan visible.

A banda d'investigar si els ossos es poden haver posat al descobert en alguna obra, també s'està investigant que no s'hagués produït cap profanació en algun cementiri o algun saqueig d'ossari. La possibilitat que els ossos fossin d'algun estudiant de medicina que se n'hagués desempallegat un cop ja no li servien també sembla poc probable, pel fet que hi hagi tants cranis i tants fèmurs i cap altra part de l'esquelet humà.

Els Mossos no s'han plantejat inspeccionar altres trams de la costa per comprovar que no hi hagi més ossos perquè, segons va indicar el caporal Hernández, no tenen indicis que n'hi pugui haver més i van parar quan van deixar de trobar restes a la zona ampliada que es van marcar a partir del lloc indicat pel bussejador.