Sa senyoria Narcís Bardalet

“Senyoria Narcís Bardalet” serà el tractament que es podrà donar a partir d'ara al llegendari i literari forense ara jubilat, després que la junta de govern del Ministeri de Justícia li ha concedit la creu distingida de Segona Classe de l'Orde de San Ramon de Penyafort, un guardó instaurat per un decret del 23 de gener del 1944 per premiar els mèrits rellevants d'aquells que treballen en l'administració de justícia i del dret. I un guardó que porta assignat de forma annexa el tractament de senyoria, el mateix que es dispensa als jutges i magistrats. Bardalet, que continua exercint de pediatre, va ser proposat per a la raimunda , com anomenen familiarment el guardó en l'àmbit de la justícia, a través del president de l'Audiència, Fernando Lacaba, i el passat 2 de desembre la junta de govern, que presideix el ministre de Justícia, va aprovar la concessió. La junta de govern la integren també un representant de l'arquebisbat, el president del Tribunal Suprem, un representant de la fiscalia del Suprem, el director general del registre i dels notaris, el president del consell general de l'advocacia, un lletrat del cos superior d'advocats de l'Estat i un representant de la reial acadèmia de jurisprudència. La medalla que es penjarà al coll de Bardalet en un acte solemne no la sufraga el ministeri, de manera que, un cop autoritzada la concessió, el guardó, que té un valor d'uns 1.000 euros, el compren els peticionaris o el mateix interessat. Els mèrits, que ningú discuteix, per ser distingit, Narcís Bardalet se'ls ha guanyat durant els 35 anys, deu mesos i quatre dies de fer de metge forense. Les aventures del doctor Bardalet han estat objecte de dos llibres de l'escriptora Clàudia Pujol i el dia del seu comiat, el reputat forense va revelar un secret: durant tres anys ha treballat pels serveis d'espionatge de l'Estat. Quina va ser la seva missió és un secret que de moment no ha revelat, com tampoc les confidències que li va fer el colpista Tejero quan el va visitar a la presó de Sant Ferran. El forense és famós perquè va embalsamar el geni Dalí abans de la sepultura, va fer treure “el negre de Banyoles” de la vitrina del Darder per dur-lo a la taula d'autòpsies i va analitzar una mòmia per comprovar que no era egípcia. Ha perdut el compte de les autòpsies que ha realitzat. I l'experiència li ha deixar clar que les grans barbaritats les perpetren persones aparenment normals.