Els caps de policies locals premien la veterania i planifiquen el futur
El congrés de l'Accpolc analitza l'aplicació del nou reglament de règim disciplinari i debat sobre la implicació social i els processos participatius
L'Associació de Caps i Comandaments de Policies Locals de Catalunya (Accpolc) va celebrar ahir a Girona el seu congrés, que va aplegar més d'un centenar de comandaments policials a l'entorn de dos debats: l'aplicació del reglament del règim disciplinari de les policies locals i els processos participatius per les polítiques de seguretat pública.
Els ponents i els assistents van posar de manifest les dificultats d'aplicació dels processos disciplinaris per la ingerència de les dues administracions (la local i l'autonòmica), i també es va remarcar el difícil i delicat paper que pertoca, en casos d'expedients, al cap de la policia local, que pot acabar denunciat. El congrés el va cloure el conseller d'Interior, Jordi Jané, que a finals de l'any passat va signar el decret 179/2015 del reglament de règim disciplinari, que un cop més (ho va fer dissabte en la diada de la policia municipal) va apostar per la implicació de les policies municipals en la lluita contra el gihadisme. Jané va recordar que el 14 de setembre del 2014 el Daesh va fer una crida als radicals que viuen aquí perquè atemptin contra policies, i va oferir als municipals els protocols d'autoprotecció de què disposen els Mossos d'Esquadra. Jané va anunciar davant dels comandaments policials que està acabant d'enllestir una carta que en els pròxims dies enviarà a tots els alcaldes de municipis que disposen de policies locals per oferir-los la seva formació en els programes de detecció de radicalismes (Proderai).
L'alcalde de Girona, Albert Ballesta, que també va tornar a recórrer al símil de “l'enemic invisible” per referir-se al perill gihadista, va mostrar-se solidari amb “la feina difícil i incompresa” que tenen els policies en els reptes diaris i va apostar per treballar el tema assistencial.
El president de l'Accpolc i cap de la policia local de Terrassa, Joan Antoni Quesada, va instar els comandaments actuals a transmetre els seus coneixements i la seva experiència, de cara a configurar el funcionament dels cossos municipals la pròxima dècada, advertint que d'aquí a deu anys molts dels comandaments actuals hauran arribat a la jubilació. El congrés va servir per reconèixer la dedicació dels comandaments per la seva permanència com a caps de la prefectura durant deu, quinze, vint o trenta anys. L'Accpolc també va reconèixer la col·laboració de SOS Racisme, l'associació Gaylespol, l'exfiscal Carlos Jiménez Villarejo i Francesc Torralba...
Salellas III, “el valent”
En la saga familiar i de popularitat, Lluc Salellas tindria assignat el número III, darrere del seu pare, Sebastià, el popular lletrat, activista i polític mort el 2008, i del seu germà gran, també lletrat i diputat de la CUP. Però ahir el petit dels Salellas, regidor de la CUP a Girona, es va guanyar el sobrenom d'“el valent”. Li va reconèixer tothom que es necessita ser valent per plantar-se davant d'un centenar de caps de policies locals (Lluc Salellas formava part dels ponents) per exposar que les policies locals són “massa opaques, poc transparents i massa jerarquitzades” i mantenir que l'actual cap de la policia de Girona (Josep Palouzié, president de l'associació de caps de les comarques gironines i organitzador del congrés) no era la persona idònia per comandar la policia de Girona i que s'hauria d'eliminar la unitat antiavalots. Un sindicalista el va instar a passar per l'institut de seguretat pública per esmenar el seu “terrible desconeixement” sobre seguretat. Però ningú va discutir la pluralitat que va aportar el contrapunt de Salellas, que, com si es tractés d'un ple municipal, va debatre acaloradament amb Concepció Veray, també ponent del congrés, que va avançar que proposarà la creació, al marge de la junta de seguretat, d'un consell municipal de seguretat, que integri col·lectius veïnals, advocats, empresaris...Una proposta en què Salellas i Veray coincideixen.
