La llei del pacte
Augmenten les sentències acordades als jutjats i l'Audiència de Girona
Permeten agilitzar l'administració de justícia i condemnes més ajustades per als acusats
El nombre de sentències de conformitat dictades pels tribunals de justícia ha anat progressivament augmentant. Tant és així que la Fiscalia General de l'Estat i el Consell General de l'Advocacia Espanyola tenen subscrit un protocol d'actuació per als judicis de conformitat. Una pràctica que en els darrers dos anys s'ha accentuat, sobretot, a l'Audiència de Girona, on es jutgen els casos més destacats de tota la demarcació. Un dictamen de la sala de govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha donat la darrera empenta perquè s'intenti buscar una solució pactada als casos penals oberts.
Sentències sorprenents
Aquesta solució, que és propiciada per un acord que se subscriu entre l'acusació pública –o sigui el fiscal de torn– i la defensa –advocat de l'acusat–, fa que esdevinguin escenaris tan sorprenents com el cas del crim de l'escorxador de Riudellots de la Selva. Un acord d'última hora entre fiscalia, acusació particular i defensa va fer dissoldre al novembre el jurat popular que des de feia una setmana jutjava Xiaowei Chen, acusat de matar un company de feina l'octubre del 2012. Inicialment s'afrontava a una pena de presó de 20 anys per assassinat però les parts van acordar rebaixar-la a sis anys de presó per un delicte d'homicidi amb un atenuant d'arravatament. Chen va reconèixer que li havia clavat un ganivet al pit i que l'agressió li va provocar la mort fulminant. Poques setmanes més tard, també a l'Audiència de Girona, fiscalia, acusació particular i defensa van pactar sis anys de presó i una multa de 1.080 euros per als dos germans que van robar i atropellar mortalment una dona a Figueres el 15 de juny del 2013. Marcos i Juan José Cortés van reconèixer els fets, que van fer caure la dona al terra i va morir després que li passessin per damunt amb el cotxe. Els acusats s'enfrontaven inicialment a una pena de fins a 21 anys i mig de presó però les acusacions van concloure que va ser una imprudència.
Com aquests, també aquest any hi ha hagut el pacte pel qual van condemnar a penes d'entre vuit mesos i quatre anys de presó els implicats en el crim del jove trobat mort en un contenidor d'Empuriabrava, quan el fiscal demanava el doble; la sentència que va condemnar a set anys de presó dos lladres que van assaltar i agredir una parella d'ancians a Vila-sacra, quan el fiscal en sol·licitava 12, o l'acord d'una pena de cinc anys de presó –l'acusació pública en sol·licitava 11– per a un jove que va obligar-ne un altre a fer-li una fel·lació després de robar-li 20 euros a Girona.
Pactes econòmics
Als jutjats de Girona, el darrer cas destacat és el cas contra tres joves garrotxins acusats d'haver propiciat una brutal agressió contra un futbolista a Olot, que acabarà en absolució. Un acord privat, que inclou una indemnització econòmica a la víctima, va propiciar la setmana passada que cap dels implicats declarés durant el judici, i per tant que no hi hagués prova de càrrec.
L'acusat que renega del pacte
Fiscals i advocats poden arribar a un acord sempre que l'acusat vulgui. Però també es pot donar la circumstància que l'acusat hagi acceptat aquest acord però després en renegui. És el cas d'Antonio Alcaraz, l'expolicia de Girona que al febrer va pactar una pena de 21 anys de presó per haver matat la cunyada i haver apunyalat la dona a Caldes de Malavella. Durant el judici, Alcaraz va reconèixer els fets, que va ser davant de les dues filles menors d'edat de la víctima. Inicialment, Alcaraz s'enfrontava a una pena de 43 anys. Una setmana després, l'assassí de Caldes va renegar del pacte entre fiscalia, acusació particular i defensa. Des de la presó, Alcaraz va enviar una carta al tribunal de la secció quarta de l'Audiència de Girona on denunciava que hi havia accedit forçat per les pressions que havia rebut del seu advocat i de la fiscal. Tot i l'acord, formalment el judici es va celebrar i es va dictar una sentència basant-se en la prova. Per tant l'expolicia haurà de recórrer al Tribunal Suprem si vol que es repeteixi el judici.
“Els judicis són vius, mai se sap com acaben”
Òscar Pinilla
Que un delinqüent acabi castigat amb sis anys de presó quan de bon principi en demanaven 20 pot portar a l'equívoca conclusió que no s'està fent justícia, o almenys suposar que qui surt beneficiat de totes passades és l'acusat. Un extrem en què el president de l'Audiència de Girona, Fernando Lacaba, exposa els seus matisos: “Sense arribar a ser un mercadeig persa, les dues parts cedeixen fins arribar a un punt intermedi.” “El fiscal s'escura en el principi d'oportunitat i cedeix fent complir sempre la llei”, explica Lacaba. Moltes vegades s'arriba a aquests pactes aprofitant l'avinentesa que tots els actors estan presents el dia del judici, ja que sovint els tribunals s'han trobat que un acusat està evadit o un testimoni principal s'ha oblidat d'anar-hi o hi ha risc que se suspengui el judici o que hi hagi una instrucció del cas mal feta, o qualsevol altre motiu. Alhora els advocats recomanen als seus clients arribar a un pacte per no arriscar-se a una condemna desmesurada. “Els judicis són vius, saps com comencen però mai com acaben”, alerta el president de l'Audiència de Girona. En termes generals, el fiscal parteix d'una petició de penes molt elevades, i, segons com va el judici i, sobretot, la sentència, la condemna se suavitza o fins i tot s'absolt l'acusat.
“El sistema es pot arribar a pervertir? No és possible, perquè el tribunal vigila que es compleixi la llei”, explica Lacaba. Si el fiscal qualifica erròniament o no hi ha manera de sostenir una acusació o un acord, el tribunal –format per tres magistrats en el cas de l'Audiència– o el jutge –en el cas dels jutjats penals– poden interferir-hi. “La possibilitat d'un pacte sempre hi ha estat, però sempre dins del marc legal”, sosté.
Segons Lacaba l'objectiu principal és fer justícia i, alhora, agilitzar els tràmits per desembossar el sistema judicial. “Els pactes permeten agilitzar l'administració i que la justícia sigui més ràpida”, afirma. Un cop dictada la sentència, si és de conformitat, ja no es presenten recursos que es poden demorar durant anys i anys, i per tant és ferma i tot el procediment penal ja finalitza. A més, en els procediments complicats i llargs, el pacte permet tenir enllestit en un matí un judici que es podria demorar durant dies i fins i tot setmanes.
Per no eternitzar una causa judicial també s'arriben a pactes als jutjats de guàrdia. De fet, segons les darreres dades, un 70% dels casos arriben a conformitat i els acusats aconsegueixen rebaixar la condemna fins a una tercera part.
