La UE investiga si s'abusa dels contractes d'interinitat de forenses i jutges

La Unió Europea té oberta una investigació, a partir de queixes rebudes de diferents col·lectius del món de la justícia, sobre una possible infracció del tractat de funcionament de la UE, que obliga tots els països membres, per un abús en la contractació de jutges substituts i metges forenses interins. Per això, a través de la secretaria d'estat per a la UE, s'ha enviat un requeriment a totes les comunitats autònomes de l'Estat, perquè abans de l'1 de juny aportin la resposta a les qüestions que els ha plantejat el Tribunal de Justícia de la Unió Europea: quines són les funcions dels interins, les remuneracions, la durada dels contractes i si l'administració disposa de mecanismes per evitar i prevenir els abusos derivats dels contractes de treball de durada determinada de manera successiva i encadenada. També els exigeix que donin explicacions sobre els drets, salaris bàsics, ascensos, assegurances de responsabilitat civil i drets de formació, per comprovar si es vulneren els principis d'igualtat, inclosos en la clàusula 4 de l'acord marc de no-discriminació. “Pel que fa a les condicions de treball, no es pot tractar els treballadors amb un contracte de durada determinada d'una manera menys favorable que els treballadors fixos, a menys que es justifiqui un tracte diferent per raons objectives”, es diu al text.

La contractació d'interins és ben patent si s'analitza, per exemple, la plantilla d'una quinzena de metges forenses que treballen actualment a les comarques gironines. Pràcticament la meitat dels contractes són d'interinitat i, en alguns casos, fa més de deu anys que treballen com a interins. Això, a pesar que durant el mandat de Narcís Bardalet com a subdirector de l'Institut de Medicina Legal de Girona es va preparar molts forenses per a les oposicions i van obtenir plaça fixa.

En l'àmbit dels jutges, aquesta mateixa setmana, el president de l'Audiència, Fernando Lacaba, va exposar davant del president del TSJC, Jesús María Barrientos, el problema que els suposa la gran mobilitat dels jutges de la demarcació de Girona, perquè molts no disposen de plaça fixa. Dels 57 òrgans judicials n'hi ha vuit (un 15%) que no tenen jutge titular, places que s'han de cobrir amb jutges d'adscripció territorial (JAT) o amb substituts. Segons van convenir Lacaba i Barrientos, Girona acostuma a ser la demarcació més perjudicada perquè sol ser la darrera a triar pels magistrats. Les raons són complexes, segons Lacaba, i més aviat de caràcter socioeconòmic i no pas per qüestions de llengua.

S'han donat casos d'un jutge que ha estat tan sols un mes en un jutjat de les comarques gironines abans de traslladar-se a una nova destinació. Aquesta inestabilitat contribueix a col·lapsar de casos pendents els jutjats, ja que els jutges no tenen temps ni tan sols per estudiar-los.