Més de 3.000 actuacions dels Rurals per evitar incendis

Els episodis de calor a l'estiu, lligats a humitats baixes, són sinònim de l'activació del pla Alfa davant del risc d'incendi forestal. Però la feina per prevenir els focs, tot i que s'intensifica entre mitjan març i l'octubre, abasta tot l'any.

A les comarques gironines, els Agents Rurals arriben a fer anualment més de 3.000 inspeccions (el 2015, van ser-ne 3.091) per evitar que una guspira es tradueixi en hectàrees cremades. Es ressegueixen línies elèctriques perquè els cables no toquin la capçada dels arbres. Es recorren línies de tren i carreteres per veure l'estat del voral. Es comproven les àrees recreatives al bosc. La feina és ingent. “Allà on hi pugui haver una guspira, això és un risc; només a l'N-II, ens en faríem creus dels centenars de burilles llençades al costat de l'asfalt”, diu el cap del cos a la demarcació, Ignasi Dalmases. Les actuacions dels Agents Rurals per prevenir focs s'estenen a totes les comarques. L'any passat, on se'n van fer més va ser a la Garrotxa (773), seguit del Pla de l'Estany (597), la Selva (501) i el Gironès (454).

Davant un incompliment aixequen acta o interposen denúncia. Això darrer passa, per exemple, en casos d'imprudència clara (fer foc on no està permès) o si el gestor d'alguna infraestructura fa ulls clucs a l'obligació de tenir-la neta de vegetació.

L'any passat, a la demarcació, els Rurals van interposar-ne 146. Gairebé el 30% (38) van ser contra companyies elèctriques. I una trentena més, contra administracions que tenien els vorals de les carreteres plens de matolls. La resta es reparteixen entre cremes no autoritzades, fer fogueres on no es pot o abocar al medi materials combustibles.

La directora dels serveis territorials d'Agricultura a Girona, Elisenda Guillaumes, explica que l'objectiu del departament és que a finals d'aquest any tots els municipis gironins hagin dibuixat sobre plànol els llocs on hi ha d'haver franges de protecció. Per tirar-ho endavant es preveu fer línies d'ajuts als municipis. Però els ajuntaments també tenen la facultat de cobrar una taxa als veïns i propietaris que permeti tenir net el sotabosc. Un dels que ja fa els deures és Torroella de Montgrí. “Tenim una desena d'urbanitzacions i ens convé mantenir netes les seves franges perimetrals; el que fem és que els veïns paguin una petita taxa per dur a terme la neteja del sotabosc i el seu manteniment”, explica l'alcalde, Josep Maria Rufí.

Torroella de Montgrí és un bon exemple. Però la realitat és que casos com aquests no proliferen. Una passada amb l'helicòpter dels Agents Rurals per damunt de la comarca permet adonar-se, a vista d'ocell, que moltes urbanitzacions i masos aïllats tenen el bosc pràcticament a la porta de casa.