Ensenyament
La febre transformadora duu noves tendències a l'escola
Els mestres incorporen a l'aula estratègies trencadores com la ludificació, la classe inversa i l'ús de mòbils i tauletes
Actualitzen pràctiques de l'educació activa i treuen profit de la tecnologia
L'educació està vivint a Catalunya una època de canvis. Moltes escoles i instituts, tant públics com privats, s'han embrancat en nous projectes que tenen com a objectiu transformar la manera d'ensenyar. La plataforma Escola Nova 21 ja aplega mig miler de centres que s'han proposat crear una escola diferent a través de la innovació; els Jesuïtes han engegat un procés de canvi que fins i tot posa en qüestió la tradicional separació dels alumnes per cursos, i les Dominiques i les Escoles Pies estan immerses en un profund procés de transformació. Més enllà dels grans projectes, milers de mestres duen a terme, diàriament, pràctiques educatives que es desmarquen de la tradicional classe magistral, una actitud que, de fet, no és nova i que beu de la rica tradició històrica de renovació pedagògica de Catalunya. La diferència respecte al passat rau en el fet que ara cadascuna d'aquestes pràctiques té la seva pròpia etiqueta i, és clar, en la irrupció de noves tecnologies.
Ludificació
Més coneguda com a gamificació (de l'anglès gamification), la ludificació consisteix a aprofitar el potencial del joc per a l'aprenentatge. De fet, no deixa de ser una actualització del clàssic “aprendre jugant”, però en molts casos aprofitant els avantatges que ofereix la tecnologia. Els que en fan ús defensen que permet un aprenentatge interactiu, més viscut i transversal, que motiva més els alumnes i que els permet interioritzar millor els conceptes apresos.
Classe inversa
La classe inversa (flipped classroom en anglès) trenca amb la manera tradicional d'ensenyar. Inspirada en el model de moltes universitats anglosaxones, els alumnes estudien el tema a casa –sovint amb el suport de vídeos preparats o triats pel professor–, i a l'aula fan els exercicis i resolen dubtes amb el docent. Just a l'inrevés de l'habitual classe magistral i les tasques a casa. Aquest sistema, però, ha rebut crítiques perquè pot comportar una càrrega excessiva de deures a casa.
Projectes
El canvi de model d'aprenentatge per competències en lloc dels coneixements sovint memorístics ha dut moltes escoles i instituts a treballar per projectes. Es tracta que els alumnes duguin a terme un projecte en què s'apliquin eines de totes les assignatures. Aquest model facilita que els estudiants vegin l'aplicació pràctica d'allò que aprenen a l'escola. Els mestres avisen, però, que el treball per projectes sol comportar una càrrega extra de feina. A més, la gran quantitat de matèries que contenen els currículums i la necessitat de superar proves com la selectivitat en limiten sovint la pràctica.
Personalització
Les escoles de Catalunya, com la societat, són cada cop més diverses, i cada vegada hi ha més consciència dels beneficis d'atendre les necessitats de tots els alumnes. Alguns centres adapten els continguts als interessos de cada alumne, sovint ajudats per la tecnologia, que facilita l'aprenentatge a la carta. L'ideal seria que tot plegat anés acompanyat de més recursos humans perquè els mestres poguessin atendre els alumnes de manera individualitzada.
Mòbils
Vist inicialment com una amenaça, el telèfon mòbil està guanyant terreny com a eina d'aprenentatge a les escoles i instituts. Un nombre creixent de centres han decidit aprofitar l'ús generalitzat de telèfons intel·ligents i tauletes, especialment a secundària, per treure'n profit educatiu. Els dispositius mòbils permeten, entre altres coses, geolocalitzar edificis d'interès, fer aplicacions de realitat augmentada i compartir coneixements de manera instantània.
Emocions
L'educació emocional –control dels sentiments, assertivitat, empatia, resolució de conflictes, etc.– és vista com una peça clau en la formació dels estudiants. En un món on la tecnologia simplifica cada cop més les tasques rutinàries, valors com el treball en equip i la creativitat guanyen pes a l'hora d'ocupar un lloc de feina i de viure en societat. Moltes escoles han incorporat l'educació emocional com a assignatura i contingut transversal.
El debat sobre el model educatiu, més viu que mai
Paral·lelament a l'eclosió de projectes educatius innovadors, Catalunya està immersa en un debat sobre el model educatiu per als propers anys. El Consell Escolar de Catalunya (CEC) va fer públiques el novembre passat les cinc ponències del projecte Ara és demà sobre el futur sistema educatiu, que preveu, entre altres coses, estendre l'ensenyament obligatori des dels dos anys fins als divuit. Mentrestant, els diversos actors de la comunitat educativa fan les seves propostes sobre quina ha de ser l'arquitectura del sistema (el Parlament va rebutjar fa uns mesos la ILP sobre l'educació pública), i el Programa de Millora i Innovació en la Formació de Mestres (MIF) dissenya una nova carrera docent que inclouria unes pràctiques obligatòries a l'estil del MIR que fan els metges. Més enllà d'aquests programes de gran abast, estudiants, mestres, sindicats, famílies i pedagogs confronten models i experimenten. Recentment, ha pres força el debat sobre la necessitat de fer deures a casa i, fins i tot, hi va haver una “vaga de deures” a l'Estat, pràcticament sense repercussió a Catalunya. Moltes escoles, fent ús del seu marge d'autonomia, potencien disciplines artístiques com el teatre i la dansa, d'altres es concentren en la lectura i unes quantes en els escacs.
