Un estudi de la UAB eleva les xifres de pobresa
L'informe qüestiona els indicadors oficials i quantifica en 15 milions les persones en situació de pobresa a l'Estat
Les xifres de pobresa serien molt pitjors de les que han indicat les fonts oficials els últims anys. Així ho indica un estudi del Centre d'Estudis Demogràfics (CED) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) que planteja que els indicadors oficials de pobresa a l'Estat –que assenyalen un tímid increment de 20% a 22% entre el 2004 i el 2014, en temps de crisi– “no reflecteixen adequadament els canvis recents de l'economia espanyola”. Segons els nous càlculs de l'informe, utilitzant el llindar de pobresa ancorat als nivells observats el 2009, el nombre de persones en situació de pobresa a l'Estat entre el 2010 i el 2014 passa de 10,2 a 14,7 milions, és a dir, augmenta el 45%.
L'estudi del CED recorda que mentre els indicadors de pobresa s'han mantingut gairebé estables s'està patint “una de les crisis econòmiques més colpidores de les darreres dècades a Espanya”. La mesura oficial per dir si una persona és pobra és veure si el nivell d'ingressos és inferior al 60% de mitjana d'ingressos del país. Iñaki Permanyer, autor de l'article juntament amb Pinar Köksel, adverteix que aquestes mesures “només tenen en compte la posició relativa dels individus, independentment dels nivells absoluts d'ingressos, de manera que són completament insensibles als períodes d'expansió i contracció generalitzats pels que ha passat l'economia espanyola al llars dels darrers deu anys”.
Així, si es mesura la pobresa fent servir un llindar de pobresa ancorat als nivells del 2009, a l'inici de la crisi, entre 2010 i 2014 hi ha un increment relatiu del 45% de persones pobres. L'augment de precarietat afecta sobretot infants, població en edat laboral, sense estudis universitaris i nascuts a fora. Una característica és que la incidència de la pobresa s'incrementa en tots els nivells educatius.
LA FRASE
Les dones tenen més risc de precarietat energètica
“La desigualtat de gènere és un factor de risc que augmenta la vulnerabilitat i les possibilitats de patir pobresa energètica”. És una de les conclusions d'un estudi presentat ahir que analitza com el fet de ser dona va vinculat a més vulnerabilitat energètica, viure amb més precarietat i més problemes de salut. L'estudi, elaborat per Irene Gónzález Pijuan i editat per Enginyeria Sense Fronteres i l'Aliança contra la Pobresa Energètica, reclama introduir enfocament de gènere en les polítiques socials. Recorda que la taxa de risc de pobresa, segons l'Idescat, el 2015 era d'un 18,9% en els homes i d'un 19% en les dones. Tot i que si es calcula només en ingressos individuals, és del 25,7% i del 49,7%. “La pobresa energètica –diu el treball– té conseqüències econòmiques, físiques, socials i psicològiques en les afectades que augmenten les desigualtats”.
