Memòria històrica
Els Fets de la Fatarella: homenatge i silenci trencat 80 anys després
S'inaugura un monument en record de les víctimes de l'enfrontament, l'any 1937, entre els pagesos i membres de la FAI que volien col·lectivitzar les terres
“Era l'hora i el moment: els Fets de la Fatarella ens han marcat i han marcat el no parlar d'això i penso que aquest silenci s'ha trencat.” Així transmetia l'alcalde de la Fatarella (Terra Alta), Francisco Blanch, el sentiment del municipi en un dia com el d'ahir. 80 anys després, es va homenatjar per primer cop les 36 persones que van ser assassinades durant l'enfrontament, el 25 de gener de 1937 –en plena Guerra Civil–, entre membres de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i els pagesos del poble que s'oposaven a la col·lectivització de les terres.
El conseller d'Afers Exteriors de la Generalitat, Raül Romeva, i el president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, van presidir l'homenatge i la inauguració del monòlit en record dels assassinats, a la capella de la Mare de Déu de la Misericòrdia i al Parc Mirador de la Terra Alta, al cementiri vell, escenaris de les execucions. “Aquest acte hauria de marcar un punt i seguit en la desinstitucionalització de la desmemòria”, va dir Romeva.
Clavells i justícia
Va ser un dia emotiu i sentit a la Fatarella. Molts veïns van assistir als actes. Alguns ho van viure directament o tenien familiars que van ser testimonis de la tragèdia. D'altres hi van perdre família. Tots ho han reviscut en les darreres setmanes i anys, especialment arran de la publicació de Misèria contra pobresa (2005), de l'historiador Josep Termes. I tots també van deixar testimoni ahir d'aquest sentiment amb els clavells dipositats als peus del nou monòlit. Alguns, els més grans, amb llàgrimes.
De tots els llocs de Catalunya on es van viure episodis violents per oposició a les col·lectivitzacions de terres que reclamaven la CNT i la FAI, “cap va ser un enfrontament tan dur com el de la Fatarella”, va dir ahir el catedràtic d'història contemporània i director científic del Comebe, Josep Maria Solé i Sabaté. “Aquest enfrontament és clau per entendre qui tenia la terra i qui no i, a la terra de secà, els més rics del poble també eren pobres”, va apuntar el també catedràtic Josep Sànchez i Cervelló. Juntament amb Agustí Colomines, director de la Càtedra Josep Termes, els historiadors van contextualitzar ahir un episodi que es considera l'antecedent dels Fets de Maig de 1937.
“Me'n recordo com pujaven els morts en carro”
Han passat 80 anys però els records encara són a flor de pell. “Tenia 4 anys, però me'n recordo que pujaven els morts dins d'un carro per enterrar-los aquí, que hi havia una fossa.” Carme Pascual té 84 anys i ahir, amb llàgrimes, no es va perdre l'homenatge a les víctimes dels Fets de la Fatarella. Una, el seu germà de 16 anys. “No van trobar el pare, amagat, van trobar el fill i el van matar”, recorda emocionada la filla de la Carme. “Eren quatre, estaven amagats dalt d'una teulada, els van fer baixar i els van matar”, explica. “No hi ha rancúnies però això és bo que ho sàpiga el jovent, perquè no torni a passar”, afegeix la neboda. “Aquella guerra no va acabar l'any 1939, a molts pobles i famílies segueix present perquè no s'ha pogut vetllar les persones desaparegudes.”
