“El Trueta atén més codis infart que el Vall d'Hebron”

El projecte prioritari és posar en marxa una unitat d'arrítmies. Girona és l'única província de tot l'Estat que no té una unitat d'aquest tipus. Quan una persona fa una arrítmia, se l'ha d'enviar a Barcelona. Volem poder-ho fer aquí. Però per muntar una unitat d'arrítmies necessitem un especialista. Ens falta personal i en comparació amb altres hospitals anem curts de professionals, però no només a cardiologia, sinó que tot el Trueta va curt de personal. Hem de treballar per tenir un pressupost que ens permeti renovar infraestructures i créixer en nombre de professionals.

Després de deu anys, podem parlar d'un projecte consolidat després que fins i tot s'arribés a plantejar si s'havia d'aturar. Es va aconseguir que el projecte continués i ara sí que hi ha hagut una aposta clara per tenir cirurgia cardíaca al Trueta. Per tant, certament hi ha una consolidació que ara ha d'anar creixent. Estem operant tres o quatre casos a la setmana i el plantejament és que puguem operar tots els pacients de Girona a casa, perquè les cirurgies cardíaques que es fan a Girona funcionen molt bé.

És irrefutable que això serà així en el futur. No es tracta que els cirurgians del Trueta necessitin tutorització de Can Ruti, perquè els cirurgians de Girona són professionals molt i molt bons, però fa anys es va organitzar d'aquesta manera. I em sembla fantàstic, però la realitat és que el Trueta ara no té la capacitat per operar tothom –ens falten sales d'operacions i especialistes d'anestèsia–, i hem de treballar perquè el Trueta pugui operar tots els pacients de Girona. Per un seguit de motius, es va prendre la decisió de posar cirurgia a Can Ruti i una branca al Trueta, però es podria haver pres la decisió inversa. Cada any s'envien entre 200 i 300 pacients amb patologia cardíaca a Barcelona. Hem de treballar per tenir un hospital terciari plenament consolidat, amb capacitat de tractar tots els pacients de casa.

Evidentment el Trueta ara és petit. Ens falten sales d'operacions i personal, i hem de treballar perquè l'hospital tingui la infraestructura i el personal que necessitem per tractar la població de referència, que a l'hivern és de 850.000 habitants i a l'estiu creix fins a 1.100.000 habitants.

Som el tercer hospital en nombre de codis infart de Catalunya després dels de Bellvitge i Tarragona. El nombre de codis infart és un dels termòmetres que serveixen per mesurar la quantitat de malaltia cardiovascular que hi ha a la província. El fet que en codis infart estiguem davant de l'hospital Vall d'Hebron, el Clínic i el Sant Pau de Barcelona és per pensar que potser no està ben distribuït prou bé, tot això, i que hem de donar més joc a àrees del territori com ara Tarragona i Girona, perquè el volum de pacients que hi ha és molt alt. L'any passat, n'hi va haver 426, més que els 380 del 2015. Hem de poder donar servei a aquests pacients.

Òbviament. L'única opció de creixement en l'àmbit de la cirurgia és tenir més sales d'operacions, més personal –anestesiòlegs i infermers–, més llits d'UCI i d'unitat coronària. Tot va lligat a disposar d'una infraestructura més àmplia. Tot i que a mi m'agradaria que anés lligat a la creació del nou hospital.

El primer dia que vaig rebre els estudiants de medicina, l'any 2008, els vaig dir que farien sisè al nou Trueta. Si en soc, d'optimista! És obvi que necessitem un nou hospital; no n'hi cap dubte. Hem quedat encallats en decisions, com ara on s'ha de posar, que per mi no tenen cap sentit. Hi ha d'haver un únic hospital terciari de qualitat a Girona, amb tots els especialistes, que puguin donar un servei d'excel·lència.

Vaig dir-ho públicament el 2011 i m'hi reitero. Estem parlant de bones connexions, bons aparcaments, un espai ampli i sense problemes per construir.