Menors ciberexposats
Un estudi constata que l'accés dels nens a la tecnologia fa que es dispari el perill d'assetjament
Cada cop hi ha més consciència dels riscos de la xarxa, però cal més formació i bon exemple dels pares
L'ús de dispositius amb connexió a internet ha augmentat de manera exponencial en els últims anys, també entre els nens, i cada cop a edats més primerenques, la qual cosa ha fet que es dispari el risc entre els menors de ser objecte d'assetjament i de tenir contacte físic amb desconeguts. Per sort, no hi ha hagut una translació d'aquest risc en el nombre d'agressions, però els experts alerten que cal mantenir la guàrdia alta.
L'estudi Riscos i oportunitats a internet i ús de dispositius mòbils entre menors espanyols (2010-2015), de Net Children Go Mobile, posa xifres a aquest fenomen. Segons l'informe, el 63% dels menors de l'Estat tenien un telèfon intel·ligent el 2015 i el 59% el feien servir cada dia, mentre que un 31% deien que havien estat víctimes d'assetjament o ciberassetjament, un percentatge molt superior al 15% del 2010. Pel que fa al contacte presencial amb persones desconegudes que han conegut en línia, la proporció va passar del 9% del 2010 a l'11% del 2015.
Els investigadors constaten que “els smartphones s'estan convertint en una part integral de l'ecologia mediàtica que habiten els menors”, i cada cop més aviat. Els menors que el 2015 tenien entre 15 i 16 anys es van iniciar a internet als 10 anys, mentre que els que en tenien entre 9 i 10 ho van fer als 7.
Els usos que els menors fan d'internet també han evolucionat en els darrers anys. Si el 2010 el 56% tenien un perfil en una xarxa social, com ara Facebook i Twitter, el 2015 el percentatge va baixar fins al 45%. Això s'explica per l'interès creixent dels menors envers les aplicacions de missatgeria instantània com ara WhatsApp i Snapchat, i pel fet que hagin evolucionat cap a una funció més pròpia d'una xarxa social.
Ciberassetjament
Tot i que l'exposició a riscos ha augmentat de manera notable, l'estudi assenyala que “el nombre d'usuaris que han estat objecte de danys com a resultat d'experiències de risc no ha augmentat en la mateixa proporció”. El dany més comú avui dia continua sent l'assetjament i, tot i els perills potencials del ciberassetjament, les dades mostren que, en la majoria dels casos, es concreten en el cara a cara.
L'augment de les probabilitats de risc com a conseqüència d'una exposició més àmplia a internet ve acompanyat d'un grau de sofisticació més elevat de la tecnologia, i això afavoreix el perill. “En els jocs en línia amb altres persones [una pràctica que va passar del 32% del 2010
al 48% del 2015], les aplicacions poden afegir els usuaris a xarxes socials i geolocalitzar-los, cosa que pot portar a un contacte físic”, avisa Tomàs Moré, responsable de formació del Projecte Internet Segura del Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (Cesicat). “El contacte creixent amb desconeguts és molt preocupant. Sovint la connexió digital és el preludi de problemes posteriors”, hi afegeix Moré.
Tot i això, tal com assenyala l'estudi, hi ha una “conscienciació creixent sobre els riscos en línia entre pares i mares i menors” que es tradueix, entre altres coses, en un control més ferri de les eines informàtiques. “Les noves aplicacions com ara Snapchat, Messenger i Telegram permeten que els missatges s'esborrin i donen unes certes garanties que no se'n pot fer un mal ús”, afirma Moré, que avisa, però, que aquesta mateixa noció de fugacitat pot fomentar el sexting (enviament d'imatges amb contingut sexual) i que tot el que circula per la xarxa deixa rastre. Així i tot, algunes aplicacions com Snapchat s'han posat les piles i detecten si algú fa una captura de pantalla d'una imatge, i l'usuari que l'ha enviat té la possibilitat de bloquejar aquella persona si ho desitja.
L'eclosió de noves aplicacions complica de manera extraordinària la tasca de supervisió dels pares i els educadors, que, malgrat tot, cada vegada són més destres en l'entorn digital, d'acord amb la percepció dels mateixos nens. Amb tot, vigilar els infants no és suficient, adverteix Moré: “Els pares s'han de formar contínuament, donar suport als fills i ajudar-los a trobar solucions als conflictes quan sorgeixen.”
En la mateixa línia s'expressa Natàlia Cantó, professora del grau de ciències socials dels estudis d'arts i humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), que amplia el focus a problemes que no són “tan espectaculars com el ciberassetjament i el sexting”. “Hi ha nens que són incapaços de deixar de mirar el mòbil durant dos minuts i perden la capacitat de concentrar-se en un tema.”
La responsabilitat de combatre aquestes pràctiques és, fonamentalment, dels pares. “L'escola sola no ho pot assumir”, avisa la sociòloga, que advoca per crear un “espai de diàleg des de casa”. “Hi ha pares que prohibeixen el mòbil i, alhora, el tenen a taula a l'hora de sopar i l'agafen quan reben un missatge de WhatsApp. Els nens hi veuen una doble moral.
És com pretendre que els nens llegeixin si no t'han vist mai llegir.”
Cantó fa extensiu l'argument a “les escoles on el mòbil està prohibit i els alumnes veuen els mestres fent-lo servir” i recorda que “el mòbil també es pot apagar”.
LES XIFRES
Els perills de la sobreexposició digital
Com passa amb tot, la tecnologia té avantatges innegables i riscos si se n'abusa, tant per als adults com per als nens. Neus Cantó, professora del grau de ciències socials dels estudis d'arts i humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), alerta del perill de la impaciència. “Els nens que abusen del mòbil es distreuen amb molta facilitat i no tenen capacitat d'espera. Estan perdent l'habilitat de la conversa”, avisa la sociòloga. Cantó posa com a exemple el desfici dels infants quan envien un missatge de WhatsApp i no poden apartar la vista de la pantalla per comprovar si hi ha les dues marques blaves que indiquen que el receptor ha llegit el missatge, i relaciona aquest fet amb les noves tendències educatives en què “tot ha de ser molt lúdic i dinàmic”. “El que és dolent no és la tecnologia, sinó l'ús que se'n fa”, matisa. “Pot ser molt útil si tens paciència i la fas servir per fer feina col·laborativa i aprendre maneres de pensar diferents amb blogs i tutorials, per exemple.”
