Un 20% d'usuaris de serveis socials, amb feina i sou precaris

La renda mitjana de les llars dels usuaris dels serveis socials a Barcelona és d'11.611 euros, és a dir, de poc més d'un terç de la renda familiar mitjana a Catalunya, i el 75,4% es troben en una situació de pobresa relativa, és a dir, amb ingressos inferiors al 60% de la mitjana catalana. En el 70,2% dels casos, de fet, la situació familiar és de pobresa severa –o privació material severa, segons la terminologia oficial–. Les dades emanen d'una macroenquesta efectuada per l'Ajuntament a 12.300 usuaris majors de 16 anys dels centres de serveis socials municipals, que atenen 90.000 persones l'any.

La tinenta d'alcaldia de Drets Socials, Laia Ortiz, va explicar que l'estudi, el més gran fet fins ara a Barcelona d'aquest tipus, “s'emmarca en el procés de millora dels serveis socials” que està previst completar a l'abril. La intenció és elaborar un diagnòstic tan afinat com sigui possible de les condicions de vida d'aquestes persones i analitzar així la forma més eficaç d'incidir en els que són “els dos principals condicionants de la pobresa: l'habitatge i la manca d'un sistema de garantia de mínims vitals”, va explicar l'edil. Una situació que no fa referència només a la gent sense feina. Segons l'estudi, el 19,5% dels usuaris sí que tenen feina. Ara bé, el seu salari és de mitjana de 540,6 euros al mes, una xifra per sota del salari mínim i del llindar de la pobresa.

L'enquesta reflecteix que l'usuari tipus és una dona de mitjana edat, amb fills a càrrec, de nacionalitat espanyol i que no té feina però n'està buscant. Per parts: el 71,95% són dones (que representen el 52,6% de la població); el 46,7% tenen entre 35 i 54 anys (una franja d'edat que correspon al 30,9% del cens), i el 56,5% han nascut a Barcelona o la resta de l'Estat. Els estrangers són el 43,4%, un percentatge que duplica el 22,5% que representen sobre el total de la població.

En l'aspecte familiar, la situació és especialment precària en llars amb menors dependents, que són el 49,7% de les que recorren als serveis socials. En el 62% d'aquests casos, els nens no disposen de roba nova; en el 54,8% no es poden permetre activitats d'oci regulars, i en el 55% no poden reunir-se de tant en tant amb amics. L'Ajuntament ahir només presentava un primer destil·lat de l'enquesta –“mai havíem tingut aquest nivell d'informació [sobre aquest col·lectiu]”, va dir Ortiz–, però el de les llars amb menors és, amb el de la gent gran, un dels dos àmbits dels quals preveu fer properament un buidatge de dades al detall.

L'enquesta també revela una baixa incidència dels ajuts. Només el 19,8% dels entrevistats admeten haver rebut ajuts finalistes destinats a sufragar part de les despeses de la llar, i el percentatge cau a l'1,2% quan es tracta d'ajudes econòmiques directes sense contraprestacions, com ara una pensió no contributiva.

L'estudi també inclou una valoració de l'atenció rebuda, que rep un 7,6 sobre 10 de mitjana. L'aspecte que obté la puntuació més baixa, un 6,8, és el temps d'espera per ser atesos. “En una situació de desbordament, aquesta bona valoració és una bona notícia”, va dir Ortiz.