memòria històrica
denúncia
Als jutjats la retirada de noms franquistes a carrers de Lleida
La Comissió de la Dignitat i Lleida Lliure de Franquisme presenten un contenciós en entendre que la Paeria es nega a complir la llei de la memòria històrica
Consideren que l'alcalde Ros no vol contrariar determinades famílies
Només es coneix un precedent similar a Bilbao i cap a Catalunya
La retirada de nou noms de carrers dedicats a persones vinculades al franquisme arribarà als tribunals. La Comissió de la Dignitat i la plataforma Lleida Lliure de Franquisme han presentat un recurs contenciós administratiu contra la Paeria perquè atengui aquesta instància. Els demandants entenen que, passats tres mesos de la reclamació presentada per la Crida per Lleida-CUP el 19 de desembre del 2016, no han obtingut cap resposta i, per tant, aquesta s'ha desestimat per silenci administratiu. Per això, sumant fins a un total de tretze entitats i partits polítics, ja han formalitzat aquest contenciós i la retirada del nomenclàtor franquista es veurà als jutjats.
El portaveu de la Comissió de la Dignitat, Josep Cruanyes, va manifestar que l'argument que presenten per demanar la retirada d'aquests nou carrers amb noms de persones vinculades al franquisme és el compliment de la llei de la memòria històrica, una norma que en el seu article 15 especifica que s'han de retirar els símbols, homenatges o plaques i altres mencions d'exaltació de la revolta militar o de la repressió de la dictadura franquista.
No hi ha precedents a Catalunya d'accions judicials d'aquest tipus i Cruanyes només tenia constància d'un cas similar a Bilbao.
L'advocada i membre de la Crida Esther Sancho va recordar que la comissió d'experts creada per la Paeria per dictaminar sobre aquest conflicte ja va recomanar el compliment de la llei de la memòria històrica i va detallar els currículums i les vinculacions franquistes de les nou persones que ara donen nom a carrers. Hi va afegir que la negativa de l'alcalde Àngel Ros a canviar el nomenclàtor es deuria al fet de no voler contrariar determinades famílies de Lleida amb poder i “a un compromís que l'alcalde no vol trencar ni fer passar la llei per davant”.
La portaveu de la plataforma Lleida Lliure de Franquisme, Rosa Peñafiel, va reclamar el compliment de la llei de la memòria històrica i va assegurar que “la ciutat té moltes necessitats però dignificar la història és la base del nostre futur, d'una societat que ha de créixer amb valors i justícia”. Rosa Peñafiel, neta de sindicalista represaliat per la dictadura, va explicar que el franquisme va marcar molt la seva família i va manifestar: “Li ho dec a ell i a molts com ell.”
Llibertat de premsa
En paral·lel a aquest nou capítol en el conflicte dels símbols feixistes que encara queden a Lleida, els grups municipals del PDeCAT i Unió, ERC, la Crida i del Comú han anunciat una pregunta al ple de la Paeria per demanar explicacions al govern sobre la denúncia d'un periodista que assegura haver rebut pressions de l'equip d'Àngel Ros per deixar d'escriure sobre qüestions relacionades amb el franquisme.
Cronologia d'un conflicte
J.T
La Crida per Lleida-CUP va iniciar el mandat a la Paeria demanant canviar els noms dels vials Alcalde Areny, Alcalde Montanya, Alcalde Sangenís, Sangenís Bertran, Lluís Besa, Alcalde Recasens, Germans Recasens, Carmelo Fenech i J. Manuel Nadal Gaya.
Mocions
El gener del 2016 es rebutja la proposta de la CUP de retirar noms i s'accepta la de CiU de crear una comissió d'experts.
Comissió
Els experts conclouen el setembre del 2016 que la decisió i el criteri han de ser polítics i seguint la llei de la memòria històrica.
Plataforma
A principis de desembre es crea la plataforma Lleida Lliure de Franquisme, que lidera la protesta ciutadana i el 18 de març congrega 500 persones en manifestació per Lleida.
Alcalde
Àngel Ros nega diverses vegades “perquè no toca” la retirada del nomenclàtor franquista i argumenta que el PSC ja ha canviat noms de carrers i blocs de pisos, així com dignificat espais o erradicat monuments franquistes. Però rectifica i retira plaques del “Ministerio de la Vivienda”.