Societat

renda mínima d'inserció

La renda mínima d'inserció cobreix 27.800 famílies

Dona d'entre 36 i 59 anys, perfil majoritari dels perceptors de la prestació

La RMI desapareixerà amb la renda garantida

Un total de 27.800 llars reben una renda mínima d'inserció (RMI), la prestació, d'uns 500 euros, a la qual tenen dret les persones sense ingressos i que ja han consumit les de l'atur. Aquesta dada correspon al febrer passat, l'última actualització que ha fet el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, i està una mica per sota dels expedients de fa un any, que eren 28.429, però per sobre dels de fa dos anys, quan n'hi havia 27.383.

Teòricament són els últims temps d'aquesta prestació –encara coneguda en molts àmbits pel seu antic nom: Pirmi– que va néixer als anys 90 vinculada a cobrir les necessitats bàsiques amb un treball d'inserció social i laboral. La intenció és que sigui substituïda per la renda garantida de ciutadania , que encara s'està negociant.

Una dona d'entre 36 i 59 anys és el perfil majoritari entre els beneficiaris de la RMI. Amb dades de finals de l'any passat, un 56,9% dels titulars dels expedients eren dones. Pel que fa a franges d'edat, la més nombrosa era entre 46 i 59 anys, amb un 36,6% de beneficiaris, seguida de beneficiaris d'entre 36 i 45 anys, que significaven un 33,8%.

Per tipologia de família, la majoria de beneficiaris de la renda mínima tenien fills –significaven més de 18.000 del total de 28.903–. D'aquestes, 7.777 eren monoparentals; és a dir, un únic adult amb menors a càrrec. Una altra particularitat és que molts dels beneficiaris són persones soles: 10.665, segons el tancament a finals de l'any passat.

Pel que fa al pressupost que s'hi ha destinat, els últims dos anys s'han superat els 170.468 milions del 2011, just abans de la retallada que va deixar fora molts dels fins llavors beneficiaris. El 2015 es va arribar gairebé als 174,5 milions i l'any passat aquesta quantitat es va superar per poc (174.508.259).

LA XIFRA

3
mesos
té el govern per presentar un pla de simplificació administrativa i racionalització de les prestacions socials.

L'acord per a la renda garantida s'endarrereix

Un increment de 70 milions d'euros per a ajuts econòmics i per a polítiques d'inserció que havien de permetre canviar la renda mínima d'inserció a renda garantida de ciutadania, “amb un model de tram de terra social i un tram complementari cap a inclusió o orientació laboral”, va ser una de les declaracions d'intencions que la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, va plantejar al Parlament a mitjan gener.

L'acord per a la renda garantida no està sent fàcil, i la reunió programada per ahir es va ajornar fins a la setmana vinent. El caràcter subjectiu de la prestació des del primer dia i que sigui compatible amb feines a temps parcial són dos dels últims esculls i desacords entre la comissió promotora de la ILP i el govern. Un govern que ara es veu pressionat per un acord del Parlament de dijous passat que l'insta a tenir RGC abans d'un mes. Només JxSí s'hi va abstenir.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

castelló d’empúries

Un robot avaluarà i posarà al dia el nombre d’amarradors d’Empuriabrava

castelló d’empúries
la crònica

Un pilot d’avió a la vall de Llémena

Cases sense gas el 2040

barcelona

El Manhattan mataroní

mataró

Obre a Girona una nova Barnahus per a infants i adolescents que han patit violència sexual

Societat

Els sindicats tornaran a plantar el govern aquest dimarts

Barcelona
societat

König i La Puntual, entre els establiments guardonats en la Nit del Comerç

girona
FIGUERES

Una lletrada denuncia que el bloqueig a la presó li impedeix veure un representat

FIGUERES
SALUT

Reforma del sistema sanitari a partir d’eixos d’hospitals

Barcelona