La PAH exigeix un cens de pisos buits abans de 6 mesos

La gestió del govern d’Ada Colau està marcada pel conflicte entre les promeses fetes i el possibilisme a què BComú –primer en solitari i ara amb els seus socis del PSC– s’ha hagut d’abonar un cop agafades les regnes del govern municipal. Ahir, aquest conflicte es va concretar en el balanç que la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), l’entitat que va encapçalar Ada Colau fins que va decidir aspirar a l’alcaldia, va fer dels avenços que l’executiu ha fet en el que ha estat, abans i després de la seva entrada a l’Ajuntament, el tema estel·lar de l’agenda de Colau: les polítiques d’habitatge.

La PAH admet els esforços de l’actual govern per intentar redreçar la situació, però els troba clarament insuficients, i considera “inconcebible” que després de dos anys encara no hagi completat el cens municipal de pisos buits, condició necessària per poder multar els propietaris dels habitatges desocupats que no es posin al mercat. BComú incloïa l’aplicació d’aquestes sancions en el seu pla de xoc per als primers mesos de govern, però, superat l’equador del mandat, només s’ha completat el cens de sis barris –la PAH deia ahir que eren quatre– i s’han posat quatre multes, a banda d’haver-se iniciat 333 expedients sancionadors. La PAH no entén les xifres quan a principi de mandat, al·lega, el govern ja tenia constància de l’existència de 2.685 habitatges buits propietat d’entitats bancàries que els havien inscrit al registre de pisos buits de la Generalitat.

L’explicació són els acords assolits amb els bancs, que s’han traduït en la cessió de 250 habitatges desocupats, a banda d’altres que ja tenien inquilins. Però aquests pactes tampoc són del gust de la PAH, per la qual aquesta política només permet eixamplar el parc públic de manera temporal, perquè les cessions són temporals i després les entitats recuperen els immobles, “sovint revalorats perquè s’hi han fet reformes”, va argumentar el portaveu de la plataforma, Carlos Macías. L’entitat va posar ahir terminis a Colau: sis mesos per completar el cens i un any i mig per sancionar tots els grans tenidors amb pisos buits a Barcelona.

La petició, però, no serà atesa. És una qüestió purament logística. L’Ajuntament ja va explicar que l’elaboració del cens és molt lenta perquè requereix fer cinc visites en cada cas a milers de pisos, per assegurar-se que realment estan buits. En una primera fase, el consistori va fer el cens de Trinitat Nova, Bon Pastor, Baró de Viver, el Besòs i el Maresme, la Vila de Gràcia i el Raval, i ara treballa en el d’altres deu barris: Porta, Prosperitat, Torre Baró, Ciutat Meridiana, Vallbona, Camp de l’Arpa del Clot, Dreta de l’Eixample, Nova Esquerra de l’Eixample, Carmel i Poble-sec.

Macías va admetre l’increment dels esforços i el pressupost destinat pel consistori a polítiques d’habitatge, va remarcar que la responsabilitat és compartida amb els governs català i espanyol, que són els que tenen potestat legisladora en la matèria, i va evitar posar una nota a la gestió municipal en aquest terreny. “Precisament hem fet un balanç detallat per no caure en el titular fàcil”, va al·legar.

Més enllà del tema del cens, la PAH insisteix en les carències del parc residencial de titularitat pública, que a Barcelona integren 10.552 habitatges de lloguer protegit i 488 habitatges d’inclusió, el que suposa un 1,5% del total, un percentatge molt allunyat del 20 o el 25% que hi ha respectivament a Viena o Estocolm, ciutats que la plataforma posa com a referents. L’entitat entén que a Barcelona calen 120.000 pisos protegits més, una xifra que s’hauria d’assolir en 10 anys per complir amb les previsions de la llei del dret a l’habitatge que el Parlament va aprovar el 2007, i que preveia que el 2027 el parc públic hauria de suposar el 15% del total. Una dècada després, continua estancat en el mateix punt.