Colau denuncia l’atac al bus turístic quatre dies després

L’aparició de pintades al Park Güell i l’atac a dos hotels durant una protesta contra el turisme massiu al Poblenou van servir al maig de guspira per incendiar el debat sobre el suposat auge del fenomen batejat com a turismofòbia. L’atac de dijous passat al matí a un bus turístic, efectuat per un grup d’encaputxats que van fer pintades al vehicle i li van punxar les rodes, ha revifat l’incendi, ara més virulent, d’una banda, perquè l’assalt l’ha reivindicat Arran, una organització independentista juvenil vinculada a la CUP, i de l’altra, perquè el govern municipal no va fer cap esment de l’incident fins que, 48 hores després, en va informar La Vanguardia, i ha trigat quatre dies a denunciar els fets. Ho va fer finalment ahir, alhora que elevava la contundència de la condemna, mentre el món del comerç demanava a Ada Colau en una carta oberta que “aturi d’arrel” aquests episodis contra un sector clau en l’economia de la ciutat. La CUP, lluny de condemnar l’assalt, l’emparava políticament.

El decalatge de quatre dies entre l’assalt i la denúncia que ahir va posar Transports Metropolitans de Barcelona (l’empresa municipal que gestiona el servei), el justifica l’Ajuntament amb l’argument que va informar la policia catalana de l’incident dijous mateix, però que abans de formalitzar la denúncia calia completar un informe intern. El consistori va quantificar els danys en 1.849,24 euros i va anunciar ahir que es personarà com a institució en la causa, com també ha dit que ho farà la Generalitat. L’encarregat d’explicar-ho va ser el líder del soci minoritari de BComú a l’executiu municipal, el tinent d’alcalde del PSC Jaume Collboni, que aquesta setmana exerceix d’alcalde accidental. Collboni, elevant el to utilitzat fins ara per l’executiu, va expressar “la condemna expressa i rotunda a qualsevol acte vandàlic o de violència que es doni a la ciutat” i va afegir que “aquests brots de turismofòbia són una expressió de xenofòbia” que cal rebutjar.

Les paraules del segon tinent d’alcalde tenien entre els seus objectius intentar apaivagar la mala maror entre els comerciants. Ahir mateix, una trentena d’associacions, entre les quals Barcelona Oberta i la Fundació Barcelona Comerç –que apleguen els principals eixos comercials de la ciutat–; els gremis d’hotels i de restauració, i la patronal dels apartaments turístics, Apartur, advertien en una carta oberta a l’alcaldessa que el sector viu “en un estat de creixent preocupació i sensació d’alarma, com a conseqüència dels successius atacs i actes vandàlics que està patint l’activitat turística a la capital catalana”. Els comerciants demanaven tant a Colau com al seu equip de govern “una condemna ferma, contundent i activa” d’aquests fets, i també que posi en pràctica “immediatament els recursos i els mecanismes necessaris per erradicar aquestes manifestacions vandàliques”.

I si en el missatge dels comerciants la crítica és implícita, l’oposició municipal va insistir ahir, com ha fet des que dissabte es va difondre l’atac, en el retret explícit. El PDeCAT, C’s i el PP coincideixen en el diagnòstic: el discurs sobre el turisme que té el govern de Colau és el que nodreix la turismofòbia. El més contundent ahir va ser l’exconvergent Xavier Trias, que va exigir “una investigació a fons” i que “s’assumeixin responsabilitats dins el govern perquè els fets es van ocultar”.

L’incident és, però, una arma política de doble tall, perquè, a banda i banda de la plaça Sant Jaume, la CUP fa tant de crossa puntual del govern municipal com d’aliat de la Generalitat en el que és el principal front de l’executiu de Carles Puigdemont: el de la convocatòria de l’1-O. I, tot i que els dos executius li van demanar que condemnés els fets, la formació de l’esquerra independentista va optar ahir per evidenciar el seu suport a Arran amb l’argument que “cal combatre el barricidi que s’està duent a terme” i “denunciar la situació d’expulsió de les veïnes de la ciutat”. “Defensem qualsevol acció que vagi en aquesta direcció”, conclouen els cupaires.

El foc sembla lluny d’estar controlat.