Societat

SÍLVIA PIZARRO I ARIADNA TORRALBA

MEDIADORES A LA ZONA D’OCI NOCTURN

“La mediació no és prou coneguda, però funciona”

“El soroll és el principal problema amb què ens hem trobat, i amb diferència”

“Els joves estrangers són més respectuosos i demanen disculpes, i els d’aquí fan poc cas i ho justifiquen perquè estan de festa”

Professionalitzar el diàleg
“El primer que s’ha de fer en una mediació és observar i escoltar.” Sílvia Pizarro té un màster en mediació i Ariadna Torralba, un postgrau. Totes dues són de Calella, Pizarro també s’ha format en el món del turisme i Torralba ha aplicat la resolució de conflictes en el camp de l’esport.

Calella ha posat en marxa aquest estiu una prova pilot de servei de mediació a la zona d’oci nocturn per resoldre conflictes de baixa intensitat. Sílvia Pizarro i Ariadna Torralba són les dues professionals que n’han dut a terme la tasca.

Parlant la gent s’entén sempre?
(Sílvia Pizarro.) Jo diria que sempre, no. Sí que és veritat que la paraula et dona eines per gestionar els conflictes. A vegades es resol ràpidament i d’altres, necessita un marge més gran de temps. (Ariadna Torralba.) Sempre hem de tenir la voluntat de la persona de voler parlar, de voler resoldre el problema. Per això, és tan important rebaixar el to i el nivell de tensió.
I la gent està disposada a dialogar?
(S. P.) Abans, molt més. La cultura dels nostres pares facilitava la conversa. Ara ens trobem sovint amb la mateixa situació: un veí que fa soroll i l’afectat truca a la policia perquè li demani que en deixi de fer. No li passa pel cap que el més fàcil seria trucar a la porta i demanar-li-ho ell mateix. Es busca la figura de l’autoritat que faci de jutge en qualsevol qüestió menor. I cada part vol que la resolució sigui a favor seu.
Som reticents, doncs, a aplicar la mediació?
(A. T.) És que la majoria de gent no la coneix. Quan hi entren en contacte s’adonen que el sistema funciona i que és relativament senzill trobar una solució. La societat ha canviat molt i ens hem tornat més individuals. Només ens comuniquem amb aquells més propers, i encara.
Quin procediment se segueix?
(S. P.) En la mediació nocturna ens movem pel carrer observant la gent a la zona d’oci, les seves dinàmiques a dins i a fora dels locals. Quan detectem alguna situació conflictiva menor actuem, com ara si fan massa soroll, els demanem que abaixin la veu perquè molesten els veïns. Si no responen, ens adrecem als guies i als porters
Quins problemes són, els més habituals?
(A. T.) El soroll és el principal, amb diferència. Tant al carrer com a dins mateix dels hotels, on també ens han cridat perquè actuéssim.
I quina és la tipologia de persona que demana l’actuació de la mediació?
(A. T.) Jove entre 16 i 21 anys, tant nacional com estranger. Els estrangers són més respectuosos i demanen disculpes sense problemes. Els joves d’aquí fan poc cas, continuen a la seva i ho justifiquen perquè estan de festa
Hi ha reconeixement d’aquesta feina?
(S. P.)Falta pedagogia, perquè és un servei relativament nou. Però tot i que la mediació no és prou coneguda, funciona.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.