Societat

MONTSE CASTELLANA

DIRECTORA DE LA FUNDACIÓ ELNA, amb seu a Girona

“El discapacitat té dret a la intimitat”

“S’està atemptant contra el dret a la informació i educació sexual dels discapacitats intel·lectuals”

“Aquest col·lectiu és més vulnerable als abusos sexuals que qualsevol altre de la societat”

Doctora en psicologia, dirigeix la Fundació Elna, amb seu a Girona, que es va posar en marxa l’any 2013 per treballar a favor de les persones de més de setze anys que tenen discapacitat intel·lectual moderada o lleu. Un centenar de persones van assistir dissabte a la jornada que va organitzar sobre l’afectivitat i la sexualitat en aquest col·lectiu.

Quina és la funció de la Fundació Elna?
L’objectiu de la fundació és donar resposta a una pregunta: després de la feina, quin sentit vull donar a la meva vida? Els fem propostes i ells i elles trien on volen participar d’una manera lliure. Els volem donar autonomia en el trànsit de la infància cap a la vida adulta. Tot el que fem és perquè puguin anar adquirint autonomia en diferents àmbits.
Per què una jornada per tractar de la sexualitat d’aquest col·lectiu?
És un tema delicat, que genera controvèrsia però que s’ha de fer visible. El que puc dir amb seguretat és que s’està atemptant contra els drets més bàsics d’aquestes persones, com és el dret a la intimitat i el dret a rebre una educació i una informació sobre la seva sexualitat igual que qualsevol altre ciutadà. I ho sabem perquè hi parlem sovint i una de les coses que hem observat és que aquests nois i noies tenen adolescències, joventuts i adulteses amb les mateixes necessitats afectives i sexuals que tothom. I això, que per a l’equip de la Fundació Elna és una bona notícia, perquè és una oportunitat que els dona la vida de ser feliços en aquest aspecte, encara avui està castrat.
A l’hora d’abordar aquest tema, hi ha diferències entre els discapacitats físics i els discapacitats intel·lectuals?
Potser s’arriba a entendre més que pugui tenir necessitats sexuals una persona amb una discapacitat física que una persona amb una discapacitat psíquica. És cert que hi ha famílies i molts professionals que estan d’acord que la sexualitat d’aquestes persones s’ha d’acompanyar. Sabem que aquestes persones són molt més vulnerables als abusos sexuals que qualsevol altra de la societat. No han rebut ni una bona informació ni una bona educació que els ajudi a comprendre el concepte d’intimitat i que els doni eines perquè puguin discernir quan s’està abusant del seu cos i quan no.
De quina manera es pot afrontar?
No volem ferir cap sensibilitat però volem ser justos i s’ha de fer justícia. A poc a poc s’han d’anar donant eines tant a les famílies com als professionals perquè aquestes persones siguin tractades com es mereixen. La millor protecció és una bona educació i informació sobre la sexualitat. I s’ha de fer amb persones preparades, que sàpiguen com han d’enviar els missatges perquè els comprenguin. També cal tenir en compte que moltes vegades no podem assumir la sexualitat d’aquestes persones perquè no tenim resolta la nostra i aleshores es fa molt difícil acompanyar-los a ells o a elles.
La discapacitat cognitiva afecta la sexualitat d’aquest col·lectiu?
En absolut. Fins i tot les persones amb pluridiscapacitats o que necessiten un suport generalitzat tenen dret a la seva sexualitat i tenen les necessitats però no ho saben expressar. I moltes inestabilitats emocionals d’aquests nois i noies a partir d’una certa edat tenen l’arrel en el fet de no haver pogut cobrir les seves necessitats sexuals i afectives.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia