Societat
L’arquitectura al servei del vi
fita
La finca Bell-lloc de Palamós és un reclam per a arquitectes d’arreu, que s’hi desplacen per veure el celler dissenyat per l’estudi olotí RCR
L’edifici, amb passadissos subterranis, s’integra a l’entorn
La finca Bell-lloc de Palamós s’ha convertit en un referent a les comarques gironines a l’hora de relacionar l’arquitectura amb el món del vi. El celler Brugarol disposa d’un edifici dissenyat pel guardonat estudi d’arquitectura olotí RCR (vegeu peça). Aquest és un projecte que ha suposat un canvi radical en el concepte de celler i que va néixer amb la voluntat de treure rendiment a unes finques des del respecte per l’entorn. El disseny d’RCR és innovador i trencador en molts aspectes, allunyat del que seria un celler tradicional, i ha comportat generar un projecte arquitectònic integrat a l’entorn –és subterrani–, amb un ambient fosc, laberíntic i íntim en què predomina l’acer patinable –molt resistent a l’oxidació– i en què es generen sales espectaculars, com la dels tastos.
La directora del mas rural Bell-lloc, Pepi Marín, explica que, abans que s’iniciés la producció de vi, i abans fins i tot que es plantegés adaptar el mas per oferir estades, ja hi havia inquietud entre diversos professionals i amants de l’arquitectura per anar a veure el celler: “Encara no hi havia ampolles i la gent ja el volia visitar.” De tot això, en parla Sergi Casanova, que s’encarrega, entre altres funcions, de fer la visita al celler: “Ens venen moltes persones dels països nòrdics, d’Anglaterra, d’arreu d’Europa i també dels Estats Units, especialment de Califòrnia, de Napa Valley, que volen veure el celler i conèixer el nostre vi.” Ara mateix ja és una constant que molts creueristes que fan escala a Palamós es decantin per visitar el celler i fer el tast. De fet, Pepi Marín explica que ha estat un projecte que ha anat creixent a poc a poc, amb la voluntat dels propietaris, la família Engelhorn, de treballar amb un profund respecte per l’entorn.
El vi com a filosofia
L’enòleg Josep Trallero és, en aquesta aposta, el gran alquimista, el director d’orquestra. Trallero ha apostat per unes plantes sanes i equilibrades: han reduït dràsticament l’ús de sulfits, coincidint en bona part amb la normativa d’agricultura ecològica, però amb la voluntat d’anar més enllà fins i tot del que marca aquesta mateixa normativa. Trallero i els propietaris ho tenen clar: són un celler jove i petit, molt petit, però volen aconseguir fer quatre vins de referència. Només es cullen uns 4.000 quilos per hectàrea, una quantitat petita, però miren de tenir una bona collita. Ara ja s’ha passat de les cinc a les deu hectàrees, i la previsió és poder doblar la producció en un termini de poc més de quatre anys, però amb la intenció de quedar-se aquí. La producció actual ofereix un vi blanc, elaborat amb malvasia istriana; un negre jove, amb garnatxa, cabernet franc i garrut (monestrell), i un criança, amb cabernet sauvignon, cabernet franc i garrut.
La finca disposa d’un mas rural, vinyes i extensions de boscos i camps, amb la voluntat de ser el màxim d’autosuficients, segons explica el seu director agrícola i forestal, Josep Maria Clopés. Ell és el responsable de gestionar les 127 hectàrees a Palamós, repartides entre la finca Bell-lloc, el Mas Salvà, el Mas Antoniet i el Mas del Vent. L’objectiu és sempre, segons Clopés, produir productes frescos, a través d’un d’hort i un corral propis, amb gallines, ovelles, cabres i porcs ibèrics, que s’alimenten principalment d’aglà. En són una prova els olis, el Picual (Girona Excel·lent) i Arbequina Argudell. Josep Maria Clopés i Pepi Marín destaquen la feina que s’està fent per aconseguir bons vins, una tasca clau per acabar de dotar de contingut el celler, per si mateix ja un referent i un reclam arquitectònic de primer ordre.
Una ermita i el castell de Vila-romà
J.TrillasLa relació de l’arquitectura amb el paisatge és vital per entendre’n la transformació. La finca de Bell-lloc n’és un exemple clar. No només per l’última incorporació, el celler dissenyat per RCR, integrat a l’entorn, sinó per l’ermita –adossada al mas–, que data de la segona meitat del segle XVII. A la mateixa finca, just a sobre del mas, s’hi pot veure el castell de Vila-romà. Es tracta d’una fortalesa documentada ja el 1276. Pere III el Cerimoniós el va incorpor a la corona d’Aragó l’any 1371, tot i que posteriorment va pertànyer al duc de Sessa, senyor del castell de Calonge. La vida del castell es va donar per acabada el 1812 amb l’ocupació francesa. Actualment el castell és un bé cultural d’interès nacional (BCIN).
Un passeig més enllà del món subterrani del vi
L’edifici del celler s’estructura a partir de planxes d’acer inclinades, a tocar de vinyes i d’un bosc. L’entrada serveix per anar cap a dins la terra, però adaptant-se i integrant-se a l’entorn. De fet, l’estudi RCR ja el va concebre com un “passeig cap al món subterrani del vi”, un aparent laberint de passadissos subterranis i foscos, degudament aïllats utilitzant diversos materials, des de l’acer patinable –que van reciclar d’un antic vaixell– fins a la pedra. Hi destaquen el celler, la sala de tastos –que aposta per la llum natural– i un laboratori de l’enòleg amb amplis finestrals.
L’edifici del celler Brugarol, la joia de la corona, es va construir entre els anys 2005 i 2007. Va ser el tret de sortida. A partir d’aquí, es va iniciar un curiós viatge: el continent (l’edifici) es va convertir en un reclam que volien veure arquitectes d’arreu del món quan el contingut (la producció de vi) tot just s’estava gestant als ceps. El viatge començava, així com l’arribada dels guardons.
El 2009, Carmen Pigem, Rafael Aranda i Ramón Vilalta, els fundadors de l’estudi d’arquitectura RCR Arquitectes d’Olot, van rebre el premi Mies van der Rohe d’arquitectura contemporània de la Unió Europea pel disseny de l’edifici. I aquest treball, volgudament buscat pels propietaris, va ser el detonant d’una projecció que ha anat més enllà, fins i tot, del que esperaven els seus impulsors.
El reconeixement per a l’estudi d’arquitectura olotí és constant. Dijous passat, el Col·legi de Periodistes de Girona els va entregar el guardó de les Mosques de Sant Narcís. Així mateix, el març passat, RCR ja va rebre el premi Pritzker –considerat per molts l’equivalent al Nobel dels arquitectes– pel seu “compromís inflexible amb el lloc i les seves narratives”.
