Setge al procés sobiranista
Objectiu: frenar la independència
La justícia espanyola envia a la presó diversos membres del govern i suspèn lleis catalanes
La Junta Electoral restringeix la llibertat d’expressió controlant els mitjans de comunicació i prohibint el groc
-
Càrregues de la Policía Nacional contra els votants l’1-O a l’escola Ramon Llull de Barcelona JUANMA RAMOS. -
Set consellers del Govern arriben a l’Audiència Nacional el 2 de novembre per declarar com a imputats per delictes de rebel·lió, sedició i malversació. ACN. -
Arribada el 16 d’octubre també a l’Audiència Nacional de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez per un presumpte delicte de sedició AFP. -
Un dels vaixells que ha allotjat durant tres mesos els agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil al Port de Barcelona. Juanma Ramos.
La celebració del referèndum l’1-O i la declaració de la República Catalana dies més tard han estat el detonant que ha provocat que l’Estat espanyol intensifiqui les mesures per aturar el procés independentista. L’ús de la força policial, la suspensió de l’autogovern per la via del 155 i els empresonaments són només algunes de les eines utilitzades per intentar aconseguir-ho.
1 d’octubre
La policia espanyola du a terme càrregues policials en col·legis electorals de tot Catalunya per requisar urnes i paperetes i impedir la celebració del referèndum. El balanç final és de 1.066 persones ateses pels serveis mèdics, de les quals, una va acabar perdent un ull a causa de l’impacte d’una pilota de goma.
3 d’octubre
El rei Felip VI, en un discurs arran del referèndum dos dies més tard, acusa el govern català de situar-se “al marge del dret i la democràcia”, i adverteix que, davant d’una situació “d’extrema gravetat” a Catalunya, els “legítims poders de l’Estat” han de garantir “l’ordre constitucional”. En el seu discurs, el rei no apel·la al diàleg ni esmenta el més d’un miler de ferits per les càrregues policials.
4 d’octubre
La Junta Electoral Central (JEC) anul·la els resultats de l’1-O, al·legant que a Catalunya no va tenir lloc “cap procés que pugui ser considerat un referèndum”.
El Ministeri d’Educació envia dos requeriments formals a la conselleria d’Ensenyament perquè aclareixi diverses denúncies sobre un presumpte “adoctrinament ideològic” a favor de l’independentisme en escoles catalanes.
La jutgessa de l’Audiencia Nacional Carmen Lamela decreta presó sense fiança per al president de l’ANC, Jordi Sànchez, i per al d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. Lamela deixa en llibertat provisional el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, però li retira el passaport, l’obliga a comparèixer cada quinze dies davant dels jutjats i li prohibeix sortir de l’Estat espanyol.
17 d’octubre
El TC declara inconstitucional la llei del referèndum i suspèn la llei de creació de la Seguretat Social catalana.
La Guàrdia Civil cita a declarar responsables de diversos mitjans de comunicació per haver inserit publicitat relacionada amb l’1-O.
El Congrés aprova, amb el suport del PSOE i Cs, la mesura del PP per simplificar el canvi de domicili social de les empreses i afavorir així la fuga de negocis de Catalunya.
La intervenció de les finances de la Generalitat bloqueja més de 10 milions d’euros destinats a subvencionar més de 500 entitats socials, segons denuncia la consellera d’Afers Socials, Dolors Bassa.
El Senat aprova l’aplicació de l’article 155 (per 214 vots a favor, 47 en contra i una abstenció) poc després que el Parlament declari la República Catalana (amb 70 vots a favor, deu en contra i dues abstencions).
El Ministeri de l’Interior destitueix Josep Lluís Trapero com a major dels Mossos d’Esquadra en el marc de l’aplicació de l’article 155.
El TC suspèn la declaració d’independència aprovada pel Parlament el 27 d’octubre.
La jutgessa Lamela decreta presó provisional sense fiança per al vicepresident Oriol Junqueras i per als consellers Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Joaquim Forn, Carles Mundó, Dolors Bassa i Meritxell Borràs, acusats de rebel·lió, sedició i malversació. Per a Santi Vila, demana presó eludible sota fiança de 50.000 euros. En un principi, anuncia la dispersió dels presos, que havien d’ingressar tots en presons diferents, però finalment la jutgessa envia els consellers a Estremera i les conselleres a Alcalá-Meco.