Societat

CRISTINA VALLÈS ORIANNE

COORDINADORA DE L’ASSOCIACIÓ DRET A MORIR DIGNAMENT (DMD)

“Volíem una visió més lluitadora i rotunda de la mort digna”

L’exposició ‘La mort digna i il·lustrada’, que es va estrenar a Figueres coincidint amb el vintè aniversari de la mort de Ramón Sampedro, es convertirà en itinerant a partir del febrer

Què s’entén per morir dignament?
Cadascú té la pròpia definició. Broggi deia que la mort digna era la mort pròpia, feta segons els valors d’un mateix. La mort digna seria la que et permet seguir prenent decisions. Seria una mort sense patiment innecessari, sense pèrdua d’autonomia, sense que la dignitat com a persona es posi en joc.
És més fàcil definir què és la vida indigna?
Sí, exactament. La vida indigna tothom té clar què és. La mort digna és més complicat definir-la. A Catalunya estem molt avançats en les cures pal·liatives, tot i que n’hi hauria d’haver a tot arreu i tot l’any. Necessitem l’Observatori de la Mort, al qual la Generalitat es va comprometre i no l’ha fet.
La gran batalla de DMD és amb el poder legislatiu?
Sí. Sabem que hi ha un 84% de població a tot l’Estat que estaria d’acord a despenalitzar el suïcidi assistit i a fer una llei de l’eutanàsia. Si en aquest moment no tenim aquesta llei és perquè els partits no s’han posat d’acord. El PSOE té un projecte de llei, ben preparat i interessant, que quan trobin el moment polític adequat se suposa que el plantejaran.
Ja s’ha portat diversos cops una llei de l’eutanàsia al Congrés.
Però per una cosa o l’altra no ha entrat ni a discussió. Sap greu perquè el 84 per cent de la població que hi està d’acord és molt transversal. No són només els partits d’esquerres. Al PP també s’ha avançat en aquest aspecte. Abans en el seu programa s’hi oposaven explícitament. Ara ja no. CDC va arribar a consultar els militants i la majoria s’hi van mostrar favorables. Al PP, per exemple, hi ha més del 50% de militants que hi està d’acord.
Què busquen amb l’exposició ‘La mort digna i il·lustrada’?
Va sorgir per intentar arribar més enllà del públic amb què nosaltres contactem a través dels punts d’informació. A DMD s’ha fet un esforç a través del grup d’educació per fer aquesta obertura i nosaltres vam veure que aquest era un camp que podia tenir interès.
En quin sentit?
Es tractava d’obrir-ho a un altre públic i de resoldre un problema: quan volíem il·lustrar un article sempre posàvem el xiprer, el cementiri o unes mans agafades. Volíem donar una visió més lluitadora i rotunda a la mort digna i ens va sorgir la idea de contactar amb il·lustradors. Vam buscar-ne de joves i professionals. Al cap de pocs dies moltes persones amb les quals havíem contactat ens van trucar i ens van expressar la dificultat de l’encàrrec. I en vam parlar. D’aquelles reflexions que van fer elles n’ha sortit un catàleg preciós.
Va inaugurar a Figueres i es convertirà en itinerant.
Vam comptar amb l’ajuda inestimable d’Alba Falgarona. Serà a Girona i a Barcelona, on passarà per centres cívics. Montse Boher, d’Eduxarxa, ens ha fet una unitat didàctica sobre l’exposició perquè la puguin visitar alumnes d’institut i puguin treballar el tema. Tenim també demanda de Lleida, Tarragona, de Vilanova, de Sant Cugat i de ciutats que han signat mocions com Guadalajara, Valladolid o Brussel·les.
Què va suposar la mort de Ramón Sampedro per a la lluita de la seva associació?
Va ser importantíssim. Les estadístiques de nombre de documents de voluntats anticipades van augmentar espectacularment des d’aquell moment. Va ser molt important com a associació. Ell va ser molt generós pel seu suport a Pániker, que era el president. Vam fer entrevistes conjuntes i fins i tot a Figueres es va fer una lectura de textos de Pániker referits a Sampedro.
Legalment, però, en aquests vint anys no ha canviat ben res.
Res de res. Ara Sampedro tindria les mateixes dificultats que fa vint anys. En els últims casos de suïcidi s’han trobat amb la mateixa problemàtica. Si l’eutanàsia estigués legalitzada i el suïcidi assistit no estigués penalitzat és gent que allargaria el temps de vida. Moririen més tranquils, acompanyats i més tard. Avancen molt el seu suïcidi perquè ho han de fer sense ajut extern.
Portar el registre de testament vital als ajuntaments ajudaria?
Molt. Hi ha una qüestió que pot semblar absurda però fonamental. Quan fas el document de voluntats anticipades necessites tres testimonis per anar al CAP a registrar-ho. Això en el cas de gent gran que no estan gaire acompanyats és una cosa molt dificultosa. Si els ajuntaments, a través del secretari poguessin donar fe que aquesta persona fa lliurement el document de voluntats anticipades, seria molt més fàcil per a molta gent.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Un estudi de Vall d’Hebron diu que el diagnòstic de la malaltia de Chagas millora del 10% al 45% amb accions comunitàries

barcelona

Vergés celebra l’estabilització de la Covid-19 i defensa els cribratges massius per aconseguir “doblegar la corba”

Santa Coloma de Gramenet

Descarrila un tren a Escòcia

Edimburg
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Alerta de pedra, ratxes fortes de vent, esclafits i tornados a la Segarra i el Solsonès aquesta tarda

Barcelona

Familiars de víctimes de covid-19 exigeixen una auditoria “urgent” sobre la gestió de la pandèmia

Barcelona

El nombre de viatgers al Prat es manté un 83,7% per sota l’any passat

Barcelona

Prou Correbous s’oposa als ajuts públics que reclamen les ramaderies de bous braus

Amposta

L'Ajuntament de Barcelona posa en marxa una web amb recursos per afrontar el patiment psicològic provocat per la covid-19

Barcelona

Salut anuncia que farà cribratges massius de coronavirus en dos barris de Barcelona

Barcelona