Incertesa dels universitaris pel requisit del B2 d’anglès

La intervenció de la Generalitat per part de l’Estat a través de l’article 155 de la Constitució té conseqüències que van més enllà de la política. Una d’aquestes afecta els alumnes de les universitats catalanes, que temen que la moratòria de quatre anys per acreditar un nivell B2 de llengua estrangera (l’equivalent al First Certificate d’anglès) per poder-se graduar no s’aprovi al Parlament en un termini de temps breu i els que estan acabant la carrera i no compleixin aquest requisit es quedin sense títol.

La moratòria, pactada al juny en el Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), responia a les demandes de molts estudiants i de les mateixes universitats, que alertaven que la norma podria deixar sense titulació un gran nombre d’estudiants, concretament un de cada quatre que el CIC estimava que no té el nivell requerit. El pacte restava pendent de l’aprovació al Parlament, on tots els grups polítics s’havien compromès a ratificar-lo, però l’aplicació del 155, les eleccions del 21-D i l’actual paràlisi política amenacen d’allargar el tràmit.

Els estudiants, especialment els que van començar la carrera el curs 2014-2015 i s’han de graduar aquest curs (el primer en què entrava en vigor el requisit), han llançat un crit d’alerta i, en vista la incertesa política, han buscat empara a les universitats. Totes s’han compromès a aplicar, igualment, la moratòria al marge de quan s’aprovi al Parlament, tret de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), que addueix que s’ha de “complir la llei” vigent i no vol ser deslleial amb els estudiants que han fet un esforç per complir el requisit, segons el rector, Jaume Casals.

Fonts de la secretaria d’Universitats i Recerca, intervinguda com la resta de l’administració catalana pel govern espanyol, expliquen que no han emprès cap acció amb relació a la moratòria perquè encara hi ha temps que s’aprovi al Parlament amb prou antelació perquè els estudiants no tinguin cap problema per graduar-se. A hores d’ara, per tant, la decisió és en mans de cada universitat.

Pau Parals, coordinador del Consell de l’Estudiantat de les Universitats Catalanes (Ceucat), recorda que, tot i que la moratòria no està aprovada al Parlament, totes les universitats la van acordar al juny. A més, assenyala que, si en el pla d’estudis que els estudiants firmen a primer curs no figura com a requisit per graduar-se acreditar el nivell B2 de coneixement d’estrangera després no es pot exigir. “En cas que hi hagués un contenciós, l’estudiant el guanyaria”, afirma Parals.

El coordinador del Ceucat denuncia que a l’ESO i el batxillerat no es garanteix un nivell d’anglès com el que ara es demana a la universitat i recorda que no tots els estudiants poden pagar-se acadèmies d’idiomes o “els 400 o 600 euros que costen els cursos d’idiomes que fan a la UPF”. Parals critica que la norma del requisit del B2 d’una llengua estrangera, aprovada l’any 2014, quan Andreu Mas-Colell era el conseller d’Empresa i Coneixement, vol aparentar que s’aposta per “una universitat d’excel·lència” sense tenir en compte la realitat.

Amb l’aprovació de la norma, el govern volia posar remei al dèficit de coneixement d’idiomes dels graduats universitaris. L’oposició d’universitats i estudiants va forçar la moratòria i el CIC va determinar que els estudiants que acreditin el nivell de llengua estrangera tindran una menció al títol.