“Comparteixo les meves vivències a Youtube per ajudar altres joves «trans»”

Ho havia pensat durant molt de temps, però no vaig tenir la voluntat de fer-ho fins que no va morir el meu avi. Era com el meu pare. Es trobava bé i, un dia, es va marejar i li van trobar un tumor al cap. Li va canviar la vida totalment i això em va fer reflexionar. Vaig adonar-me que la mort pot arribar en qualsevol moment i que cal viure la vida estant en pau amb tu mateix i orgullós. És millor no haver de penedir-se del fet de no haver viscut al cent per cent.

Tenia 22 anys. Fins a aquell moment havia jugat amb l’ambigüitat. Em negava el que realment sentia i no estava bé amb mi mateix. Quan vaig iniciar la transició tot aquest cúmul de sensacions va desaparèixer.

La situació va millorar molt en el moment en què vaig prendre la decisió i ho vaig dir a la família i als amics. De fet, ja s’ho esperaven perquè sempre he sigut molt masculí. Va ser molt positiu sortir de l’armari, destapar-me, perquè vaig sentir que era sincer amb mi mateix i amb els altres. Vaig començar a viure com sempre havia volgut. Em vaig apuntar al gimnàs i el meu estil de vida va canviar. Més enllà dels canvis físics, mentalment també estava més tranquil i no em posava tan a la defensiva. Abans la meva aparença no concordava amb el que pensava i havia d’estar remarcant el meu sexe de manera conscient. Ara ja no tinc aquesta preocupació. És com si hagués dut a l’esquena una motxilla plena de pedres, l’hagués deixat en un marge del camí i hagués continuat caminant.

Sí. En aquell moment era DJ i coneixia molta gent. Amb els coneguts no volia haver de donar gaires explicacions, de manera que vaig gravar un vídeo, el vaig penjar a Youtube i el vaig publicar a Facebook. Vaig deixar el canal una mica en suspens fins que vaig tenir prou temps per començar a crear continguts que m’agradessin.

Penjo vídeos que puguin interessar a un noi trans, però també a la seva família o a algun amic. Quan vaig iniciar la transició, jo també mirava Youtube i penso en continguts que m’hauria agradat trobar. Comparteixo les meves vivències per ajudar altres joves trans. Explico, per exemple, com he viscut el procés o com dir-ho a la feina i als amics. L’últim vídeo el vaig gravar amb la meva mare i ella parla de com era jo abans de començar la transició i de com em veu ara. També comenta si els pares tenen o no prou informació sobre aquests temes i si creu que l’escola n’hauria de proporcionar més.

Quan jo anava a l’escola i a l’institut es feien xerrades sobre drogues i educació sexual, per exemple. T’explicaven com s’utilitzava un preservatiu, però no pas que a un noi pot agradar-li un altre noi i que amb les noies passa el mateix. Crec que a les escoles s’hauria de parlar de sexualitat en general.

A Youtube tinc gairebé 3.000 seguidors i, a Instagram, 4.000. Em fan consultes per les dues vies i rebo comentaris del col·lectiu LGTBI en general, no només de persones trans. Em pregunten, sobretot, com vaig saber que era trans i com ho poden dir als seus pares. També qüestions relacionades amb les hormones, com ara si tenen efectes secundaris. Contesto per escrit i, si cal, amb un petit vídeo. Si crec que el tema de la consulta és important i encara no n’he parlat, faig un vídeo i el penjo al canal de Youtube.

Mai he tingut cap dificultat, ni amb les noies ni a l’hora de trobar feina. Penso, però, que se’m respecta més perquè soc un noi trans i no ho semblo. De vegades em costa fins i tot que la gent s’ho cregui. Les dones, en canvi, tenen més pressió social i se les jutja més. Vivim en una societat bastant masclista. Hi ha gent, a més, que associa el canvi amb el fet de ser prostituta i s’equivoca. És necessari acceptar la diversitat. La transsexualitat abasta un ventall molt ampli i es tracta de sentir-se bé amb un mateix. Hi ha nois, per exemple, que no volen hormones i tenen la cara més fina. M’agrada molt que ara s’estigui parlant dels gèneres no binaris, de les persones que no s’identifiquen amb un sol gènere. Cadascú ho viu com vol, no tot és blanc o negre.

Sí, són conferències adreçades a joves que estudien a l’institut i jo hi participava a través de l’associació INNY. L’objectiu és potenciar el seu esperit emprenedor i motivar-los. Jo parlava sobre l’empresa que vaig crear amb uns amics quan tenia 18 anys. Era un portal de reserves d’oci nocturn que segmentava l’oferta en funció de les teves preferències. Al final vam vendre el negoci perquè no va funcionar, però vam aprendre molt. Jo vaig conèixer el món de la nit i les discoteques i això em va permetre fer de DJ. En les conferències enllaçava aquesta explicació amb la transsexualitat i els deia: “Si us ha agradat la història i no m’heu jutjat, ara us explicaré una altra cosa que no ha de condicionar la primera imatge que heu tingut de mi.”

Al·lucinaven. Algun noi fins i tot em va explicar que era homosexual i que dubtava si dir-ho a la classe. També hi havia lloc per a les confessions.