“No volen que ens identifiquem com a catalans”

El problema no és posar una casella més o una casella menys. El problema és l’embat que suposa contra el model educatiu català, un model de consens que ha estat admirat per tot Europa, pels Estats Units, pel Brasil, i que recollia la voluntat dels pares i els professors.

Hem de recordar que estem en una societat en la qual existeix el poliglotisme. A Catalunya hi ha més de 280 llengües i el model d’escola catalana fa que hi hagi una cohesió social, que el vincle més sensible sigui la llengua amb la qual tots els ciutadans es puguin reconèixer. Això no agrada a alguns polítics que no tenen ni idea de pedagogia lingüística ni de sociolingüística. No els agrada perquè volen atacar Catalunya i saben que ho poden fer atacant la llengua i desmuntant allò que fa que es mantingui malgrat les dificultats que hem tingut.

Ciutadans ha tret molts vots en les eleccions perquè amb la mentida es fan miracles. La senyora Arrimadas i el senyor Rivera no paren de dir veritables calúmnies contra Catalunya. Fan una proposta de trilingüisme, però no hi ha ningú que pugui garantir la igualtat de tres llengües i ningú que tingui dos dits de front i honradesa pot comparar la situació del castellà amb la del català.

Sí, ho van intentar i hi va haver tres setmanes de vaga. Si hi tornen es trobaran amb una oposició radical per defensar el model de tractar igual els nouvinguts, parlin com parlin, i els que ja hi són perquè tots s’identifiquin com a catalans. El problema d’alguns és que no volen que els ciutadans de Catalunya ens identifiquem com a catalans.

És que és un disbarat enorme! El mateix Tribunal Constitucional va dir l’any 1996 que era el millor model d’escola. Pensi que els resultats que obtenim de castellà són superiors, fins i tot, al que hi ha en altres territoris de l’Estat.

Primer de tot, que separaria els nens per qüestió de llengua, cosa que és absolutament il·legal perquè va contra la llei d’educació de Catalunya, que diu que no se separarà els nens per aquest motiu ni en grups classe ni en grups dins de la classe. La divisió dels alumnes, uns en català i uns altres en castellà, tampoc ajudaria que les 280 llengües que hi ha a Catalunya fossin respectades.

Els professors, els pares i els mateixos alumnes grans han de tenir el concepte de dignitat i no permetre fer un pas enrere, i estic segur que això ho tenen molt clar.

És un inconvenient grandíssim, però jo confio molt en la dignitat i la professionalitat dels mestres i dels pares.