La immersió torna al bressol

Aquests dies s’ha parlat molt de la importància que té el model d’escola en català per a la cohesió social i per a la igualtat d’oportunitats, especialment a les zones del país on la llengua pròpia té una presència escassa, arran dels darrers embats del govern espanyol. Faltava, però, traslladar el debat al cor de la ciutadania i això és, precisament, el que va fer ahir el sindicat de l’ensenyament Ustec-STEs, organitzant un acte de suport a l’escola catalana a Santa Coloma de Gramenet, bressol de la immersió lingüística.

El cartell de l’esdeveniment incloïa noms com el de Joaquim Arenas, ideòleg del model d’immersió lingüística en els seus orígens; Maria Antònia Font, responsable de llengua del sindicat STEI, de les Illes Balears, i el diputat d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) al Congrés dels Diputats Gabriel Rufián, que va ser objecte preferent de les mirades dels assistents.

L’èxit de l’acte va ser aclaparador. L’auditori del colomenc Museu Torre Balldovina es va omplir a vessar i molts assistents el van haver de seguir drets o asseguts per terra. Un bon nombre, fins i tot, es va haver de quedar al carrer. “Com els alumnes dels primers cursos de català a Santa Coloma”, abans que s’implantés l’escola en català per a tothom, va recordar Arenas, que va relatar com les mares dels aspirants a alumnes d’aquelles classes ploraven perquè els seus fills n’havien quedat fora.

I no exagerava. Van ser les famílies, majoritàriament castellanoparlants, qui, juntament amb els mestres i el departament d’Ensenyament, van posar en marxa un programa pilot d’immersió en català, als anys vuitanta, que més tard s’estendria a tot Catalunya. “Allò va fer possible que molts alumnes fessin servir el català fora de l’escola”, recordava Esteve Serrano, primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, que va afegir-hi que “ara que es qüestiona el model d’escola en català aquell esperit continua vigent”.

Era una qüestió de sentit comú, deien els ponents. “La forma que tots els nens aprenguessin el català era que l’escola fos en català”, va dir Arenas, que veu aquella màxima vigent. “Amb la llengua podem sentir-nos tots un sol poble”, va concloure.