Societat

CINTO BUSQUET

MOSSÈN DE CALELLA I IMPULSOR DE LA CARTA DE CINC-CENTS CAPELLANS I DIAQUES A FAVOR DE L’1-O

“Hem de trobar nous llenguatges per parlar de Déu al ciutadà d’avui”

Cara coneguda i perseguida pels mitjans unionistes per la seva defensa del dret a decidir, aquest capellà ha sacsejat la ciutat amb el seu foment del diàleg i la fraternitat universal

Llicenciat en bioquímica i filologia catalana. Doctor en teologia. Disset anys al Japó i vuit a Itàlia. Un currículum impressionant per al mossèn de Calella. Com hi ha arribat?
La resposta correcta és que són els camins de Déu [riu]. La disponibilitat que vaig donar a un projecte de fraternitat universal quan vaig acabar la universitat em va dur a aquests dos països i el mateix motiu em va retornar fa set anys a Catalunya per posar-me a disposició del bisbe d’Urgell. Un cop acabada aquesta etapa, era el moment de combinar la meva vida de comunitat amb els Focolars a Barcelona amb la feina en una parròquia i el Bisbat de Girona em va destinar a Calella aviat farà dos anys.
Parli’m d’aquest moviment
Els Focolars van néixer el 1943 a Itàlia i actualment es troben arreu del món. De base catòlica, amb els anys van anar agafant un tarannà clarament ecumènic i interreligiós que treballa a diversos nivells per la comunió i la fraternitat.
Per tant la seva primera experiència com a rector és aquesta?
Vaig ser ordenat fa 17 anys, però és cert que Calella ha estat la meva primera parròquia.
Com ha estat fins ara?
Extraordinària. He trobat molta gent amb ganes, sobretot de viure una experiència. Als meus col·laboradors, els demano que facin allò que vulguin fer i aquesta crec que és la clau per teixir un seguit de complicitats cada cop més important. Hem d’obrir la parròquia a la ciutat i hem de poder fomentar l’espiritualitat. Entre tots estem fent bona feina.
Diuen que la religiositat està passada de moda en una societat tan avançada com l’actual.
L’Església té un seriós problema de màrqueting [riu]. Però hem de treballar per trobar nous llenguatges per parlar de Déu al ciutadà d’avui. El repte és crear espais tant físics com humans en els quals es pugui viure una experiència individual i comunitària de Déu.
Vostè és molt actiu en les xarxes socials. Són un bon sistema per arribar als feligresos?
Quan vaig escriure el meu primer llibre un amic em va dir que si l’obra no era present a internet és com si no existís. Ell mateix em va fer la pàgina web i Twitter va ser l’espai ideal per poder expressar una experiència, un sentiment o una intuïció amb caràcters limitats. Crec molt encertat que l’Església sigui present en aquest món.
Tot i això amb vostè s’han recuperat tradicions que feia 40 anys que s’havien acabat, com ara la processó de Setmana Santa.
No la vaig pas incentivar jo! Va sorgir com a proposta d’un grup de calellencs, la majoria homes i curiosament no de missa. Em va semblar una bona iniciativa, perquè parlem d’una processó sense túniques i cadenes i sí d’una escenificació en què el silenci i la llum ens apropen a Déu.
Ha estat una de les cares visibles de l’Església en la defensa de l’1-O impulsant la carta de 450 capellans i diaques que hi donaven suport.
Les circumstàncies m’hi van portar. La meva posició com a capellà i com a cristià ha estat sempre defensar els drets fonamentals de les persones. I el dret d’un poble a decidir lliurement el seu futur ho és. Amb altres companys vam creure convenient recuperar allò que els bisbes ja havien dit implícitament en altres documents i en el passat i que potser no havia quedat prou entès per a tothom.
Ha rebut crítiques. Sembla que no és gaire ben vist que l’Església es pronunciï políticament.
Hi ha hagut detractors, però també molts defensors. El Bisbat m’ha demanat només que fos prudent, però en cap cas m’ha prohibit res.
La seva defensa del dret a decidir s’ha fet ben visible amb llaços grocs a l’entrada de la parròquia i amb cartells en contra dels presos polítics.
Tenir presos polítics i representants honestos del poble de Catalunya a l’exili és evident que és una injustícia i el que estem dient des d’aquí és que defensar la independència del nostre país és perfectament legítim. Igual que ho és defensar la unitat d’Espanya. El que no és legítim des del punt de vista cristià són els mètodes que està aplicant l’Estat per imposar la unitat.
Una situació que sembla que no tingui final.
No soc pas profeta, però estic convençut que arribarem a algun lloc. Tot allò que està fent l’Estat amb opressió constant i negant l’existència de l’altre evidencia que es tracta d’un gegant amb peus de fang. Són arguments febles i s’acabaran ensorrant.
Ha rebut amenaces?
D’algun eixelebrat i moltes trucades desafortunades. Quan no hi ha arguments surten les coces i els cops de puny.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
la videoteca

No tots els enterraments són tristos

Huacho és una ciutat de la costa central del Perú, capital de la província de Huaura i seu regionals del departament de Lima. Els enterraments s’hi han amb música i ball. Els treballadors de les...

 

El Bulevard Rosa tanca una història de 40 anys

Barcelona
 

L’ISE pot impulsar Barcelona com a capital de l’audiovisual

Barcelona
 
JOAN IGNASI SARANYANA
ACADÈMIC DEL PONTIFICI COMITÈ DE CIÈNCIA HISTÒRICA DEL VATICÀ

“La majoria era favorable a l’ús de la píndola”

Barcelona
 
Najat el Hachmi
Escriptora

“No podem tenir unes fronteres que generen encara més violència”

Girona
 

L’excés de velocitat sega quatre vides joves a Vidreres

girona
 

Un jove amb expectatives

 

No poden amb el lloguer

 

Valora el suport dels voluntaris