Unes 8.000 persones visualitzen la causa feminista a Girona
La plaça del Vi aplega al vespre l’acte més multitudinari del Dia Internacional de la Dona
Fan una crida a defensar els drets i les llibertats cada dia
Unes 8.000 persones es van manifestar ahir al vespre en l’acte més multitudinari que va tenir lloc a la ciutat de Girona amb motiu del Dia Internacional de la Dona. La plaça del Vi es va emplenar de pancartes reivindicatives en suport de la lluita feminista per reclamar drets i llibertats. “Sense les dones no hi ha revolució”, va ser un dels crits més repetits en un racó de la ciutat on ahir la veu femenina és va sentir més alta que mai. Armades –i armats– amb cartells de cartró i paper, es van concentrar a favor de la igualtat i en contra de la discriminació que avui dia, i en ple segle XXI, encara pateixen. “En el camí de casa vull ser lliure, no valenta” o “Igualtat per a la dona és igual a progrés”, es llegia en els rètols.
“8-M és cada dia”
L’acte va començar passades les set de la tarda amb les noies de la colla castellera Xoriguers de la UdG, que van aixecar un castell que va ser aplaudit pels concentrats. Posteriorment, a la llum d’una desena de torxes i amb el micròfon a la mà, es va prosseguir llegint les cartes de dones que, per diverses circumstàncies, no van poder ser ahir a la plaça del Vi. “Els volem donar veu perquè avui no han pogut ser aquí”, van exclamar. Amb aquests escrits, les organitzadores de l’acte de protesta van voler “visualitzar la lluita” que, com van dir, “no només es fa al carrer, sinó cada dia”.
Després de la lectura, la concentració es va transformar en una manifestació multitudinària que va arrancar des del pont de Pedra. A la capçalera una gran pancarta que deia: “Patriarcat i capital, aliança criminal” i “8-M és cada dia”. A davant de tot no hi van voler homes ni polítics ni sindicats. “Els llops dels sindicats no són benvinguts”, van etzibar a través del micròfon i els altaveus que anaven al cim d’una furgoneta. Al davant tan sols hi volien les dones, les autèntiques “protagonistes”, com van exclamar.
A peu i al crit de “La nit és nostra, cap agressió sense resposta”, els manifestants van iniciar la marxa, que els va dur en direcció a plaça de Catalunya, carrer Rutlla, plaça del Lleó, carrer Migdia i carrer Joan Maragall, i van enfilar per Jaume I fins a Correus. Allà, les organitzadores van llegir un altre manifest en què asseguraven que les dones estan constantment “exposades” i que la vaga era per denunciar aquest fet, però també la “precarietat” i “l’assetjament laboral”. Més tard, van tornar a fer camí cap a plaça Independència i el carrer Santa Clara fins al punt de partida, la plaça del Vi. Durant tota la protesta es va alçar veu en to seriós: “No és no, si no és violació”. Però també en un de més humorístic: “La talla 34 m’apreta la patata”.
Ahir el feminisme va ocupar els carrers sense manies, sense complexos, amb un crit unànime. La lluita feminista es va fer ben visible.