Massa pebre en la cuina d’enquestes

El novembre del 2012, poc abans de les eleccions al Parlament, l’enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) pronosticava que CiU milloraria el seu darrer resultat i assoliria la majoria absoluta. La realitat, però, va ser ben diferent. No es va acostar als 69-71 escons que se li pressuposaven i, de fet, va baixar dels 62 als 50. Ningú va preveure el creixement d’ERC i el director del CEO va posar el seu càrrec a disposició de la Generalitat, que no el va destituir. És el cas més proper que va posar damunt la taula el debat sobre la fiabilitat de les enquestes, però no l’únic ni el més sonat. La victòria de Donald Trump el 2016 o la majoria absoluta de David Cameron el 2015 són altres casos imprevistos que han qüestionat l’eficàcia dels sondejos d’intenció de vot. Ara bé, un estudi publicat ahir per la revista Nature Human Behaviour demostra que, al contrari de la brama que corre, les enquestes han guanyat fiabilitat al llarg del temps.

Així ho defensen Will Jennings, de la Universitat de Southampton, i Christopher Wlezien, de la de Texas, després de comparar les dades de 30.916 enquestes electorals amb els resultats reals en eleccions que van tenir lloc entre el 1942 i el 2017 en 45 països diferents. En total, van analitzar un total de 351 processos electorals, entre els qual n’hi ha onze a l’Estat espanyol, amb un total de 1.434 enquestes relacionades. “Contràriament a la creença popular, l’eficàcia o ineficàcia de les darreres enquestes electorals no ha estat fora del normal”, indiquen. Segons les seves dades, de fet, durant les últimes dècades els errors de sondeig s’han mantingut al voltant del 2% de mitjana i, si s’han mogut, ha estat per experimentar “un augment petit però significatiu estadísticament” en la precisió. Aquesta millora, però, s’aprecia únicament entre els onze casos en què es conserven més de 40 anys de registres, entre els quals hi ha l’Estat espanyol.

Els autors no neguen que les enquestes no la vessin, al contrari, són ben conscients que de vegades han quedat ben lluny de la realitat, però els seus resultats sí que els avalen per desmentir aquells que aposten per una crisi en l’eficàcia d’aquest tipus de pronòstics.

Així doncs, per què tenim la sensació que darrerament no l’encerten? L’expert en ciència política i anàlisis electorals de la Universitat de Barcelona, Jesús Palomar, ho té clar: “En el fons, les enquestes no s’equivoquen tant. El que sí que falla és l’aplicació de la cuina per traslladar les respostes, i sobretot les no respostes, a una representació en escons al Parlament”. Palomar recorda que aquest tractament i correcció de dades es fa prenent com a base el que ha succeït en el passat, i les darreres transformacions de la societat, amb aparicions de nous partits i esdeveniments socials importants, ha deixat els encarregats dels estudis demoscòpics fora de joc, sense referents per aplicar al present.

El politòleg de la UB sosté que, malgrat la visió global dels investigadors, l’eficàcia de les enquestes segurament queda més en qüestió en països on hi ha hagut més transformacions socials els darrers temps, com ara el nostre. “Fa nou anys era impensable que algú de la CUP votés CiU. Ara aquest trasllat de vot sí que es pot fer. Cal interpretar tots aquest canvis per tornar a cuinar bé”, indica.