Societat

judicial

S’escurça l’espera per fer una mesura alternativa a la presó

El Departament de Justícia redueix de 12 a 9 mesos el temps màxim que pot trigar un condemnat a poder complir aquesta sanció judicial

Els delictes de trànsit i els de violència de gènere s’igualen

Un total de 7.853 persones compleixen una mesura penal alternativa a la presó (MPA) aquest mes de març a Catalunya, un 3,8% més respecte al mateix període del 2017, segons l’estadística de Serveis Penitenciaris. Una responsable del Departament de Justícia aclareix que el nombre de sentències amb MPA no ha pujat, però sí el nombre d’execucions d’aquesta sanció, que el penat ha d’acceptar i que s’ofereix en penes inferiors a dos anys de presó.

Aquest increment del nombre de mesures en marxa respon a l’aplicació d’un pla per reduir la llista d’espera per complir una MPA, que ha arribat a ser de divuit mesos com a màxim, i que el 2019 es vol reduir a quatre mesos d’espera, repte que va anunciar el conseller de Justícia, Carles Mundó, el novembre del 2016. En concret, Teresa Clavaguera, responsable d’MPA del Departament de Justícia, exposa que l’any 2016 hi havia una llista de 7.000 persones condemnades pendents de complir una mesura alternativa a la presó, quantitat que s’ha reduït a 5.500 en tancar l’exercici 2017. A més del nombre de persones, s’ha reduït el temps d’espera en l’execució: si abans era de 365 dies (12 mesos), ara se situa en els 294 (9,8 mesos).

Que l’espera per complir una mesura alternativa a la presó sigui d’uns quatre mesos és la fita que té marcada Justícia, i és un termini raonable, segons Clavaguera, perquè s’intenta atendre al màxim la demanda del condemnat. “Hi ha casos en què la mesura es comença a complir un mes després de la resolució. La dificultat i alhora la riquesa d’aquesta mesura és que s’intenta que interfereixi el mínim possible en la feina o els estudis de la persona, tot i que ha de fer un esforç. I també ha de tenir un impacte sostenible, és a dir, que es faci a prop del seu domicili”, manifesta la responsable de les MPA.

Del total de 15.290 persones que van complir una MPA l’any passat, 12.513 van fer treballs en benefici de la comunitat en una ONG (com ara la Creu Roja o el Banc dels Aliments) o en entitats públiques, on van fer 1,2 milions d’hores en tasques socials i serveis a la comunitat. Els segueixen les mesures d’obligacions (2.179), com ara fer programes formatius, i en tercer lloc hi ha les mesures de seguretat (598), en centres de desintoxicació o de salut mental. La majoria dels usuaris d’MPA són homes, com a les presons.

Una de les inversions per agilitzar el compliment de mesures és el reforç dels equips de tècnics, que cobreixen tot el país, i actualment hi ha més d’una unitat a les demarcacions de Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida per atendre els condemnats. A més, els coordinadors busquen la col·laboració d’entitats en cada zona. “Una feina de formigueta”, confessa la responsable de Justícia. “Tot el territori és molt receptiu; hi ha entitats col·laboradores arreu i, quan en una zona hi ha més demanda –diu Clavaguera–, es reajusten els equips.”

Pel que fa als delictes en què s’imposen MPA, els més comuns fins ara eren els que atempten contra la seguretat viària com ara conduir sota els efectes de l’alcohol. El nombre d’MPA per aquest delicte s’ha reduït, perquè algunes es poden commutar pel pagament d’una multa i també perquè hi ha més conscienciació, o així ho desitgen els professionals. Ara les MPA per delictes de trànsit s’han igualat (amb un 32%) amb les que s’imposen per delictes menors de violència de gènere. La resta són lesions menors, furts i petits robatoris.

Més de 150 entitats col·laboradores noves

Les mesures penals alternatives a la presó (MPA) no es podrien complir si no existís una àmplia xarxa d’entitats sense ànim de lucre que acullen aquests condemnats per delictes lleus perquè dediquin unes hores a fer tasques socials, dictades en una sentència per un jutge. Sempre han de ser tasques voluntàries i no remunerades, i poden anar des de petits arranjaments en algun espai o equipament fins a l’atenció de persones vulnerables i soles, com ara la gent gran.

Des de la seva implantació real, el 2003, el Departament de Justícia ha engrossit la llista d’ONG col·laboradores. Actualment, són 2.285 entitats, amb 5.360 equipaments a tot Catalunya, on les persones condemnades per un delicte lleu poden rescabalar la comunitat del dany que han fet. D’aquest total, l’any passat es van afegir a la xarxa d’MPA 156 entitats, amb 441 equipaments. Algunes d’aquestes entitats són l’associació de defensa forestal Les Llances de Llançà, l’associació excursionista Los Peus Llagats del Molar (Priorat), Badalona Running i la Fundació Catalunya-La Pedrera de Mollerussa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Precipitacions al vessant nord dels Pirineus

Barcelona

La independència judicial i la separació de poders, a debat

Barcelona

Vall d’Hebron realitza una cirurgia pionera per tractar el càncer de pàncrees de pitjor pronòstic

barcelona
SOCIETAT

La Fundació Princesa de Girona trasllada el lliurament dels premis anuals a Barcelona

GIRONA

La defensa dels crims de Susqueda torna a demanar la llibertat

Girona

BBVA, al capdavant de la transformació digital en els productes financers

Detingut un menor per diverses agressions sexuals a Barcelona

Barcelona

Una trentena de detinguts en la macrooperació policial contra el tràfic de drogues a Barcelona i l’àrea metropolitana

Barcelona
Societat

Per la bona gent, la que sempre hi és

girona