Societat

La manca de llar i la pobresa energètica danyen la salut

Una enquesta als atesos per la PAH i l’APE revela que aquesta exclusió social quadruplica les afeccions mentals

Denuncien les mesures regressives i els efectes de la bombolla immobiliària

L’exclusió social inclou un conjunt de problemàtiques amb moltes arestes que cal abordar des de diversos angles. I, dins d’aquests, el de la salut, i molt especialment la mental, de les persones que es veuen afectades per situacions d’emergència habitacional o de pobresa energètica. Així, per exemple, s’ha comprovat que aquests ciutadans tenen malalties en un percentatge molt més alt que la població en general. Concretament, si, segons l’Enquesta de Salut Pública de Barcelona, un 15% d’homes i un 22% de dones declaraven tenir una salut “dolenta o molt dolenta”, en el cas de les persones que tenen problemes per accedir a un habitatge digne o que no poden pagar-ne els subministraments bàsics, aquestes proporcions s’eleven a un 30% en el cas dels homes i a un 55% en les dones. Pel que fa a la salut mental, analitzada segons l’escala Goldberg, que fa cribratge de problemes d’ansietat i depressió, la proporció entre els ciutadans en les situacions esmentades és del 70% d’afectats homes i de 82% quant a les dones, quatre vegades més que la dada general de l’enquesta de salut pública.

Totes aquestes circumstàncies les va denunciar ahir Ana Novoa, tècnica del grup de recerca i salut de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, durant la presentació del primer d’un seguit d’informes que aniran apareixent durant aquest any i que aporten conclusions i propostes socials concretes després de tabular la base de dades creada l’any passat entre l’Observatori DESC, Enginyeria Sense Fronteres, l’Aliança contra la Pobresa Energètica, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de Barcelona i l’Agència d Salut Pública de la capital catalana.

El d’ahir, titulat Radiografies de la situació del dret a l’habitatge, la pobresa energètica i el seu impacte en la salut a Barcelona, analitza una mostra dels cent primers casos entre tots els recollits per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de Barcelona i de l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) durant la segona meitat de l’any passat, a través d’un exhaustiu qüestionari de 247 preguntes sobre el seu perfil sociològic, de salut, situació de l’habitatge i de dèficits en els subministraments energètics de la seva llar.

L’informe vol ser, en paraules de Lucía Delgado, de la PAH, un instrument de pressió pública per millorar la situació d’aquestes persones, atès que, a banda de mancances com ara les d’habitatge social, les lleis de protecció a aquests col·lectius o de prevenció de la seva problemàtica són insuficients, han estat retallades o han experimentat regressions i en qualsevol cas, mesures com el bo social tenen un abast molt reduït i “beneficien segments molt petits dels afectats”.

Guillem Domingo, de l’Observatori DESC, recordava que el comitè de l’ONU per als drets econòmics i socials “ha suspès l’Estat en aquest àmbit i demana una nova regulació del mercat privat de l’habitatge, amb menció específica dels preus i de la durada dels contractes”.

En el capítol de prevenció de la salut, els autors de l’estudi van subratllar la necessitat de reforçar els serveis sanitaris, especialment en l’atenció primària, per atendre els problemes derivats d’aquesta problemàtica social, “si pot ser –va remarcar Novoa– en el cas de la salut mental evitant la sobremedicació i apoderant els afectats donant-hi suport moral i professional perquè ho puguin superar”.

Continuant amb el buidatge de dades que ha generat l’informe, és previst que n’apareguin dos més en els pròxims mesos aprofundint, un, la problemàtica de la salut i, l’altre, des de la perspectiva de gènere.

LES XIFRES

20
per cent
de les llars enquestades no fan servir la calefacció tot i tenir-ne.
68
per cent
de les persones en situació d’emergència habitacional o pobresa energètica són dones.

L’ocupació de pisos: el “barraquisme” contemporani

Gairebé tres quartes parts de les famílies que ocupen un habitatge de manera irregular a Barcelona hi han accedit l’any passat i, d’aquestes, prop d’un terç ho van fer després d’haver estat desnonades per no poder pagar el lloguer. Aquests desnonaments han estat fruit de l’augment desorbitat dels preus, al seu torn afavorit, segons va denunciar Guillem Domingo, per l’evolució del marc legal en aquest àmbit durant les últimes legislatures. “Hi ha un pols legislatiu –va comentar Domingo– entre el dret a l’habitatge i les lleis que el precaritzen, en el qual també hi ha altres actors.” Entre aquests, els moviments socials, assenyala Domingo, “però també la banca i les subministradores”. En els desnonaments també hi està influint la caducitat dels contractes de lloguer social, molts dels quals provinents d’una dació en pagament, ja que els immobles han estat venuts a fons voltor o socimis que no renoven l’acord que hi havia amb els llogaters.

Pels responsables de l’estudi “es tracta d’entendre que les famílies que ocupen ho fan per necessitat, com en els anys seixanta la gent es construïa barraques, i visibilitzar-les com a víctimes i deixar de veure-les com un problema”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia