Societat

Educació

Dos-cents anys de l'Escola Pia de Sant Antoni

Lligats a la ciutat

Des del 1815, l'any que va obrir, l'Escola Pia de Sant Antoni ha compartit la història de Barcelona, des de la Setmana Tràgica fins a l'organització del primer Congrés de Cultura Catalana

Els escolapis van ser impulsors de l'excursionisme i de l'esport com a eina pedagògica

Aquesta escolava
ser la primera popular de la capital catalana, i avui és la més antiga

Els escolapis no van poder obrir la seva primera escola a Barcelona fins al 1815. Primer, per l'oposició de la Companyia de Jesús, i després, quan els jesuïtes van ser expulsats, el 1767, perquè també ho van impedir altres ordes religioses, i finalment, perquè quan ja s'havia pactat amb l'Ajuntament que es podrien establir al convent de Sant Antoni –on hi vivien els dos últims antonians, dos religiosos molt grans– perquè va esclatar la Guerra del Francès (1808-14).

L'estiu del 1815, finalment, Ferran VII va permetre obrir l'escola i el pare Antoni Ros va prendre possessió del petit convent de l'orde de Sant Antoni Abad, encara dintre la muralla. L'Escola Pia de Sant Antoni ha sigut, des d'aleshores, un referent educatiu i pedagògic, esportiu i cultural de la ciutat, un model d'integració, perquè des del principi va barrejar els alumnes rics i pobres, els dels barris més afavorits i els dels més desafavorits de la ciutat. Des de principis del segle XIX fins ara, l'escola i la comunitat han viscut activament els principals esdeveniments que han marcat la història de Barcelona, des de la Setmana Tràgica, el 1909, quan tot va quedar reduït a cendres, a l'enderroc de les muralles, que va canviar la fesomia de la ciutat, fins a l'oposició a Franco i l'aposta per la democràcia, apadrinada, els anys seixanta i setanta, pels intel·lectuals vinculats a la residència d'estudiants universitaris de Sant Antoni.

Tota la història d'aquest col·legi i de Barcelona ha quedat recollida a L'Escola Pia de Sant Antoni: dos-cents anys al barri i a Barcelona, llibre coordinat per Enric Canet i editat per l'Ajuntament de Barcelona, que també aquest any ha entregat la Medalla d'Or al Mèrit Cívic a l'Escola Pia de Catalunya.

Escola popular

Per aquesta escola, considerada la que va ser la primera popular de la capital catalana i la més antiga de les que continuen funcionant, hi han passat milers i milers d'estudiants, fills d'industrials, fills de menestrals i fills d'obrers, alguns dels quals van arribar molt lluny, com ara Francesc Pi i Margall i Estanislau Figuera, presidents, tots dos, de la primera República espanyola, Antoni Brusi i, propietari del Diari de Barcelona, o Josep M. Folch i Torres que, admet Enric Canet, coordinador del llibre, “no en guardaria un bon record, ja que va passar de ser alumne intern a extern, quan es va arruïnar la seva família i el canvi se li va fer costós”.

Tot i que des de Sant Josep de Calassanç els escolapis van apostar per l'educació gratuïta i universal, l'Escola Pia de Sant Antoni (també les successives escoles) es va veure obligada, amb el temps, a tenir dos col·lectius d'estudiants: els que pagaven, la majoria dels quals es quedaven interns a la residència, que són els que sustentaven el centre, i els que hi anaven gratuïtament, els anomenats externs, procedents de tot Barcelona, però, sobretot, de Sant Antoni, el Raval i el Poble Sec.

Excursions i esport

Amb una pedagogia trencadora, que avui continua vigent, van ser els impulsors de l'excursionisme a Catalunya com a eina pedagògica (a la fotografia que reproduïm es veuen els alumnes i professors de l'escola en una sortida que van fer a Sant Miquel del Fai, el 8 de febrer del 1923). També van potenciar l'esport. Dels escolapis barcelonins era el famós pare Millán, impulsor del bàsquet al país i fundador de la Federación Nacional de Baket-Ball, que va iniciar les competicions reglades.

A través de la seva residència d'estudiants, els escolapis a partir dels anys cinquanta van protegir conferències, debats, cinefòrums, obres de teatre i, directament, mítings aleshores considerats subversius. Entre directius, residents i intel·lectuals que van anar passant per la residència i estaven al darrere de tota aquesta activitat en favor de la democràcia, la llibertat i la llengua, hi ha noms com ara Octavi Fullat, Jaume Serret, Josep Maria Xirinacs, Francesc Botey, Manuel Sacristán Luzón, Miquel Porter, Joan Triadú, Fèlix Martí, Jordi Porta, Ramon Maria Nogués, Josep Maria Castellet... i personatges com són Jordi Pujol i Josep Maria Vilaseca i Marcet, que, segons relata l'escolapi Enric Canet, “sovint acabaven pagant les multes quan alguna conferència havia passat de la ratlla”. A les aules de l'Escola Pia de Sant Antoni (a l'empara que era una institució religiosa) s'hi va fer la primera sessió del Congrés de Cultura Catalana l'any 1964.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Escullen l’utiller Josep Font com a bisbalenc de l’any 2023

LA BISBAL D’EMPORDÀ
gastronomia

L’Alimentària posa la pizza en el podi

L’Hospitalet de Llobregat
llengua

El català torna a l’agenda europea

barcelona

Compromís per treure tot l’amiant dels edificis a finals del 2025

BADIA DEL VALLÈS

El Manhattan mataroní

mataró
castelló d’empúries

Un robot avaluarà i posarà al dia el nombre d’amarradors d’Empuriabrava

castelló d’empúries
la crònica

Un pilot d’avió a la vall de Llémena

Cases sense gas el 2040

barcelona

Obre a Girona una nova Barnahus per a infants i adolescents que han patit violència sexual