Administracions
La ‘reinflació’ de les taxes locals
L’encariment del servei pel dèficit d’infraestructures de tractament fa apujar rebuts
L’IBI també repunta
Les taxes i ordenances municipals, habitual arma llancívola entre governs i oposicions per discutir el punt percentual, s’enfilaran de valent el 2024. El rebut més enverinat és la d’escombraries, que a Girona s’enfilarà un 25% i fins al 30% en el cas de Salt. És la conseqüència del progressiu increment del cànon que grava la tona de rebuig i l’escàs reciclatge, però també de les obres en curs a la incineradora de Campdorà o el tancament del dipòsit i la planta de compostatge de Solius, que impliquen dur els residus molt més lluny –a hores i litres de gasoil.
La successió de crisis ha agafat la majoria de pressupostos municipals amb el peu canviat, després de les congelacions i exempcions de taxes per la pandèmia, primer, i després, el 2022, per la inflació desaforada –i suposadament transitòria– a un any escàs dels comicis del maig. Ara, però, els toca començar a eixugar l’endeutament. Sumat al còctel inflacionari i d’increment de salaris, el tancament judicial de Solius ha arrodonit una tempesta perfecta que també ha fet pujar la taxa als municipis que gestionaven el dipòsit i la planta d’orgànica. El cas paradigmàtic és a Sant Feliu de Guíxols, un altre 25%, tot i que aquí el problema per al contribuent és que es partia de rebuts anuals ja més elevats, i que d’una forquilla entre els 150 i els 180 euros, l’any vinent superaran els 200 o 230, per llar. En el cas de Llagostera, també del consorci, la puja s’ha limitat a un notable 9%, tot i el porta a porta. I a Platja d’Aro, l’han deixat en un 16,5% més, tot i que aquí l’IBI sí que puja de valent, un 13%. A Lloret, en canvi, amb abocador propi independent, també han aprovat incrementar la taxa d’un 26%, amb retrets entre el nou govern i els grups de l’anterior.
Puges generals
Un recurs de manual ha estat carregar culpes sobre l’herència rebuda. A Lloret, el nou equip d’Adrià Lamelas (PSC, amb Junts i Comuns) ha justificat la puja de la gestió de deixalles per un deute de 2,6 milions amb l’Agència de Residus de Catalunya, a banda d’altres acusacions que els portaveus de Tots per Lloret, ERC i Sumem Lloret –ara a l’oposició– diuen que no ha estat reclamada, que es podria fraccionar en vuit anys i amenacen de querellar-se contra el nou executiu.
A Girona, els retrets de l’oposició se’ls ha endut el nou tripartit de Lluc Salellas (Guanyem) amb Junts i ERC. La regidora Sílvia Aliu ha defensat que era “inevitable” i s’han reforçat sistemes de fraccionament, un recurs que ja aplicaven altres municipis i que en els pròxims anys anirà a més, amb percentatges i casos de bonificació ampliats, o gravàmens a grans tenidors amb finques buides. Però tant el PSC, el PP i Vox han qüestionat la tramitació i falta d’informes tècnics que justifiquessin l’increment, incorporats al llarg de la setmana i amb una polèmica que encara es pot allargar, si el PSC acaba impugnant la convocatòria del ple.
A Figueres, Jordi Masquef (Junts) ha apujat un 4% aquest rebut i el tribut de l’IBI, queixant-se de la falta de previsió de l’anterior govern de la republicana Agnès Lladó, que li va dir demagog. El regidor figuerenc d’Hisenda, Ramon Pastoret, però, admetia que la diferència amb els costos reals de recollida, tractament i abocador encara és superior. I en aquest escenari, la llei de residus 7/2022, que a partir del 2025 obligarà que el que s’ingressa amb la taxa cobreixi el 100% del cost de servei, ha fet que molts consistoris comencin a elevar taxes amb la previsió de rematar els increments d’aquí a un any. A Olot, per exemple, ha pesat la postura dels funcionaris d’intervenció, que fan que el servei d’escombraries acabi pujant 15 punts addicionals al 3,5% d’IPC, uns 33 euros anuals de mitjana per llar.
I a Sant Feliu de Guíxols, el govern de TSF i el PSC també ha justificat l’increment per la nova normativa estatal. En aquest municipi, per la continuïtat del govern, l’oposició ha qüestionat que s’apugi ara la pressió fiscal un cop passades les eleccions. I Junts, ERC i Guíxols des del Carrer reclamen un esforç addicional en reciclatge.
L’onada de puges arriba igualment a Palafrugell, on durant el mandat i mig d’ERC i Junts, el PSC havia carregat de valent contra increments d’IBI d’un 2% o de les escombraries, un 5% l’any passat. Dimarts, el nou govern del socialista Juli Fernández du a aprovació apujar l’IBI 3,5 punts i 7 més les deixalles. Des dels republicans, Mònica Alcalà ja ha esmolat el llapis i recorda que l’any passat els van retreure puges inferiors, i alerta que l’impost d’obres també creixerà un 15%. Dins del Baix Empordà, però, hi ha una gran excepció gironina a la Bisbal, on PSC, Junts i Tots han optat per rebaixar l’IBI 2,5 punts, i tampoc hi apliquen el 3,5% d’IPC, cosa que els permet dir que rebaixen la pressió fiscal un 6%.
L’aigua, la pròxima pujada
El govern de Lloret, dins de l’àmbit d’Aigües Ter Llobregat (ATL) ha estat el primer a anunciar un increment d’un 19% en el rebut de l’aigua. Però altres poblacions ho contemplen, com ara Figueres, que desdoblarà els dos trams actuals a partir dels 12 m³ mensuals per sota –a partir de 7 m³ ja pujarà el preu per incentivar l’estalvi– i per sobre –qui consumeixi més de 15 m³ pagarà cada unitat a un euro, per gravar l’excés–. I també 5 punts s’enfilarà el preu de l’aigua a Palafrugell. En l’encariment de l’aigua pesa l’escenari de greu sequera, alhora de l’increment de costos energètics, materials i de mà d’obra a causa de la inflació.
