El nou curs tindrà més mestres per a més alumnes

El nou curs escolar començarà el dilluns 12 de setembre amb un nou increment del nombre total d'alumnes a l'escola pública (1.570.011, 7.822 més que el curs anterior) i amb un augment de la dotació de mestres per fer-hi front (798 més). Es tracta del tercer curs consecutiu en què s'incrementa el nombre de docents després d'anys de severes retallades en educació que havien deixat el sector en una situació precària.

Aquest any, però, el sistema educatiu agafa una mica d'aire. Segons va explicar ahir la consellera d'Ensenyament, Meritxell Ruiz, durant la presentació de les dades del curs 2016-2017, el govern podrà fer front a la majoria dels seus compromisos socials en l'àmbit educatiu, tot i no haver pogut aprovar uns nous pressupostos gràcies a un canvi de prioritats a favor de les polítiques socials.

Traduït en xifres, això vol dir que Ensenyament destinarà 140 mestres més al programa de l'escola inclusiva i 400 als centres considerats d'alta complexitat que hi ha al país (237 escoles i 103 instituts). Aquests centres disposaran de més docents i d'unes ràtios inferiors, si així ho desitgen, així com de les unitats de suport addicionals que necessitin, com ara les USEE (Unitats de Suport a l'Ensenyament Especial) o les aules d'acollida.

Tot i això, els sindicats veuen del tot insuficient per a les necessitats de l'educació del país el que Comissions Obreres va qualificar de “petit increment de recursos”. “Es continua sense recuperar les dotacions de què es disposaven el 2011”, diu el sindicat en un comunicat en el qual denuncia que, “amb l'augment d'alumnat que es va consolidant cada curs, el nombre de professorat continua sent molt inferior al que seria necessari”. CCOO calcula que caldrien 7.000 docents més dels previstos als centres públics.

Malgrat l'increment rècord del nombre d'alumnes dels últims anys, Ruiz va alertar que la tendència global serà a la baixa en els cursos vinents, tal com passa ara amb el primer cicle d'educació infantil. “En tres o quatre anys, el descens del nombre d'alumnes arribarà a l'ESO”, va predir la consellera.

Mentrestant, però, cal afrontar un increment de l'alumnat, especialment en l'educació postobligatòria, on aquest curs els centres de titularitat pública han passat d'acollir el 63,9% dels alumnes a arribar fins al 71,9%.

Als ensenyaments obligatoris, la proporció entre el sector públic i el privat i concertat és del 65,7% i el 34,3%, respectivament. L'altre gran repte del nou curs és la convivència amb la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (Lomqe), una norma que, tot i que està penjant d'un fil, s'aplicarà ja a tots els cursos de l'ensenyament obligatori i, teòricament, estrenarà revàlides de final d'ESO i batxillerat a final de curs. La consellera Meritxell Ruiz, però, va tranquil·litzar els alumnes de quart d'ESO i de segon de batxillerat i va assegurar que no hi haurà cap canvi respecte del curs anterior. Ruiz va assegurar que a Catalunya no es faran aquests exàmens de final d'etapa que el Ministeri d'Educació espanyol vol iguals per a tot l'Estat, i va vaticinar que tampoc es duran a terme en cap altre territori perquè és “impossible” tenir les orientacions enllestides per a la data prevista. La titular d'Ensenyament va recordar, també, que les proves no tenen validesa acadèmica fins al curs 2017-2018 i va dir que a Catalunya es continuaran fent les avaluacions de competències bàsiques, de caràcter diagnòstic.

La consellera es va mostrar satisfeta amb la millora dels resultats dels alumnes dels darrers anys i va destacar l'increment de la taxa de graduació a l'ESO, en la qual s'ha passat del 79% del curs 2004-2005 al 88% actual. Ruiz va recordar que el govern s'havia fixat arribar al 85% de taxa de graduació l'any 2018, dos anys abans del que demana la Comissió Europea (CE). També va celebrar el descens de la taxa de repetició a quart d'ESO, que superava el 10% el curs 2005-2006, i ara és del 6%.