Els drets humans a la frontera del sud

Paula Domingo treballa a Ceuta des de fa setze anys amb immigrants d'aquella zona. És treballadora social i fundadora de l'Associació Elin, de la qual actualment és la directora. Tot i ser ciutats espanyoles, Ceuta i Melilla no són frontera Schengen. El 2000, la UE va exigir a l'Estat espanyol la construcció de la primera tanca i, cinc anys més tard, a causa de l'augment d'entrades i de la mort de 13 persones, s'eleva la tanca fins als 6 metres i s'hi posen les concertines com a element dissuasiu.

Ens parla de l'externalització de fronteres com a “acords amb els governs africans per impedir l'entrada d'immigrants i evitar que surtin dels seus països i, si ho fan, per intentar que no arribin a Europa”. Assegura que tot això es fa sense tenir en compte els drets humans. “El tracte que reben els immigrants al Marroc i les devolucions en calent en són evidències ben clares.”

L'Associació Elin es dedica a la defensa dels drets dels immigrants de manera activa, amb manifestacions, concentracions i silencis per denunciar les tragèdies que viuen els immigrants al mar o a la tanca. “Formem part d'una xarxa d'organitzacions europees anomenada Migreurop, que vetlla pels drets
de les persones a les fronteres Schengen i denunciem les violacions d'aquests drets.” Sensibilització, participació ciutadana, acollida, acompanyament i orientació pel que fa als recursos administratius són els seu àmbits de treball. “Classes de castellà, tallers de música, esports, etc. són excuses per crear lligams i aprofitar la riquesa que ens aporten els immigrants”, declara.

Creu que tant Espanya com Europa haurien de modificar el marc legal (la llei d'estrangeria) per crear vies concretes d'immigració legal, fer possible que els africans tinguin vies per venir legalment a Europa “Per això, és necessari que els països europeus facilitin visats als africans. És important no condicionar la cooperació internacional amb els països africans als interessos d'Europa”, assegura.