Societat

Del neandertal a la impressora 4D

Eudald Carbonell i Tomàs Marquès-Bonet exploren les claus de l'evolució de l'home en un moment decisiu en què la tecnologia pot alterar les normes del joc

Els humans no som prou diferents per poder parlar de races
Les coses que et passen a la vida deixen petja genètica durant dues o tres generacions
El mètode científic no admet cap dogma
La mida del cervell s'està reduint des de fa uns 40.000 anys

De la llei de Darwin sobre l'adaptació al medi, que ha explicat durant milions d'anys l'evolució de les espècies que habiten la Terra, també la dels homínids, a la readaptació o reformulació de les normes del joc evolutiu que permeten els nous avenços científics i tecnològics. Aquest és l'apassionant viatge en el temps en què es van submergir ahir dues autoritats en la matèria, Eudald Carbonell i Tomàs Marquès-Bonet, en una nova edició dels Esmorzars de Ciència al 7 Portes, que va suscitar un gran interès entre el públic que omplia de gom a gom el popular restaurant barceloní, convertit en plató improvisat d'El Punt Avui Televisió.

Carbonell i Marquès-Bonet són dues cares de la mateixa branca científica que furga en el passat remot per conèixer l'itinerari dels homínids a través del túnel del temps; l'un a peu de jaciment, analitzant les restes trobades i donant-los sentit, l'altre com un dels principals experts mundials en genòmica comparativa.

Marquès-Bonet va ser, per exemple, un dels privilegiats que va conèixer en primícia el resultat de la seqüenciació de l'ADN dels neandertals, descoberta que va permetre establir paral·lelismes amb la del sapiens del segle XXI i determinar que en un moment hi va haver convivència, creuament, i que actualment entre un 2 i un 4% del genoma de l'home que habita la Terra prové del neandertal. “Que fort, això!”, va recordar Marquès-Bonet que va exclamar el dia en què va tenir clar que s'havia produït el creuament genètic amb una espècie d'homínid extingida fa 30.000 anys, de la qual es creia que no havia tingut contacte amb els sapiens.

Carbonell va advertir que la ciència no entén en dogmes i que qualsevol teoria pot ser replantejada quan apareix una nova evidència científica, encara més en la seva disciplina, que tant depèn de trobar un os enterrat a terra durant milions d'anys.

Eudald Carbonell va fer un repàs ràpid i precís de l'evolució humana advertint que la tecnologia ha estat i serà clau en aquest procés tan i tan lent. “La tecnologia ens ha fet humans”, va dir Carbonell, que va explicar que el domini sobre aquesta tecnologia transformadora ha estat cada cop més ràpid. “El foc va trigar 400.000 anys a socialitzar-se, el telèfon mòbil ha trigat 30 anys i ara la societat del pensament tardarà tres o quatre anys”, va dir.

Amb les noves capacitats científiques, d'incidir en el genoma humà creant organismes per seqüenciació genètica, o tècniques, com serà la impressió en 4D, que serà capaç de produir òrgans humans en sèrie, “la societat del pensament ha de prendre decisions de cap a on volem anar”, va advertir Carbonell.

Els dos científics tenen clar que el debat ètic serà la pedra filosofal de l'evolució i és el que decidirà cap a on avançarà l'home: “Hem de prendre decisions informades, saber què hi ha darrere, i els científics i el conjunt de la societat han de tenir clar les conseqüències que això implica”, va dir Tomàs Marquès-Bonet.

Mentre el futur no arriba, els dos científics continuaran garbellant en el passat per identificar enigmes encara per resoldre en la cadena evolutiva. Ni l'un ni l'altre, per exemple, es van veure capaços de respondre a la pregunta d'on venim. “No hi ha el fòssil original”, va insistir Marquès-Bonet, i Carbonell va recordar que l'arbre de l'evolució cada cop és menys arbre i més “xarxa”. Marquès-Bonet va recordar que el cervell humà s'ha fet més petit en els últims 40.000 anys i que allò que importa no és la mida sinó les connexions neuronals. D'aquestes depèn el futur de l'home.

LES PREGUNTES DELS ASSISTENTS

Els ximpanzés actuals tenen el potencial d'esdevenir neandertals?
Albert Bertrana
Els corrents migratoris faran la població més homogènia?
Narcís Bertina
És veritat que només utilitzem el 10% del cervell?
Joan Guàrdia

Ni un cap gegantí, ni el dit polze hiperdesenvolupat, ni vida extraterrestre coneguda

L'Esmorzar de Ciència al 7 Portes serveix, entre altres coses, per esbandir tòpics i falses creences, com ara la visió inquietant que més d'un ha tingut d'un home del futur amb un cap desmesurat i un dit polze hiperdesenvolupat de tant utilitzar el mòbil. Doncs no, no tindrem un dit polze com el d'E.T., ni el cap enorme. De fet, “fa 40.000 anys que la mida del cervell s'està reduint”, assegura Eudald Carbonell, catedràtic de prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i colíder del Projecte Atapuerca. El que ha augmentat, i molt, és el nombre de connexions interneuronals del cervell. És això, diuen els científics, el que ens fa més intel·ligents. Als uns més que als altres.

Més mites que cauen: el que sosté que, des del punt de vista genètic, només ens diferencia un 1% dels ximpanzés. Segons Tomàs Marquès-Bonet, líder del grup de recerca genòmica comparativa de l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE) CSIC-UPF, el malentès es va produir quan el 2005 es va comparar el genoma del ximpanzé amb l'humà (obtingut el 2001) i només es va trobar un 1,24% de la informació genètica diferent. En aquella ocasió, hi va haver un 20% del genoma que no es va poder alinear i els científics estimen que la diferència genètica real entre el ximpanzé i l'humà voreja el 15%.

I, per si no n'hi hagués prou amb aquesta revelació, que ens allunya una mica més del que crèiem dels primats, Marquès-Bonet va sorprendre afirmant que “el ximpanzé no és el nostre ancestre”. L'explicació és senzilla. D'aquells primats en van sorgir dues branques: la que ha evolucionat fins a l'home actual i la que ha arribat fins als ximpanzés d'ara, una espècie que, segons Marquès-Bonet, els experts diuen que “ens polirem aquest segle”. El buit dels primats no sembla, de moment, que el puguem omplir amb éssers d'altres planetes. Si algú s'havia cregut la faula que en algun laboratori amagat hi ha guardat el genoma de vida extraterrestre, tant Carbonell com Marquès-Bonet es van encarregar de desmentir-la. Fins ara no n'hi ha constància.

El més assenyat és, per tant, estrènyer llaços amb els nostres congèneres humans, que, per més que provinguin dels indrets més remots del món, des del punt de vista genètic som clavats. És per això que, segons Marquès-Bonet, no té cap sentit el concepte de raça entre els humans. “No som prou diferents”, argumenta el científic, que proposa el terme “poblacions humanes” per referir-se a la diversitat. No és una qüestió de correcció política: és pura genètica, ciència.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia